Joaquim Albareda

catedrático e historiador español

Joaquim Albareda Salvadó (Manlleu, 1957) es un historiador español y catedrático de Historia Moderna en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona.

Joaquim Albareda

Joaquim Albareda en el Museo de Historia de Cataluña en 2007.
Información personal
Nombre en catalán Joaquim Albareda i Salvadó Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 1957 Ver y modificar los datos en Wikidata
Manlleu (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Educación
Educación doctorado Ver y modificar los datos en Wikidata
Educado en Universidad Autónoma de Barcelona (Doc.) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Historiador, profesor universitario y escritor Ver y modificar los datos en Wikidata
Área Historia moderna de España, historia, Edad Moderna e historia política Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargos ocupados Director de Departamento de Geografía, Historia e Historia del Arte de la Universidad de Girona (1993-1998) Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador
Estudiantes doctorales Martí Grau i Segú Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de Real Academia de la Historia Ver y modificar los datos en Wikidata

Biografía editar

Fue director del Institut Universitari d´Història Jaume Vicens Vives durante seis años (2007-2013). Investigador principal del proyecto de investigación España y los tratados de Utrecht (1712-1714) y del Grup d´estudi de les institucions i de la societat a la Catalunya moderna (segles XVI-XIX). También es director de la colección de historia Referències de Eumo Editorial. Durante los últimos años, ha centrado su investigación en el tema de la Guerra de Sucesión Española (1705-1714) y en la historia política del siglo XVIII.

Publicaciones editar

Libros editar

  • Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705) (Editorial Vicens Vives, 1993, IV Premio Internacional Jaume Vicens Vives de Ciencias Sociales).
  • Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del convent de Santa Caterina i les Memòries d'Honorat de Pallejà (Eumo Editorial, 2001).
  • Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) (Edicions 62, Generalitat de Catalunya, 2001).
  • Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714) (Generalitat de Catalunya, 2002).
  • Las Cortes de 1701-1702 y 1705-1706. La puesta al día del constitucionalismo, Estudio introductorio / Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme, a Constitucions, Capítols i Actes de Cort. Anys 1701-1702 i 1705-1706. Edició facsímil (Editorial Base, 2004, pp. 5-64).
  • El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742) (Fundació Noguera, 2005).
  • Pròleg: la Generalitat entre 1701 i 1714”, del volum X de Dietaris de la Generalitat, Anys 1701 a 1713. Junto Eduard Martí (Generalitat de Catalunya, 2007, pp. IX-XXXV).
  • La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica, 2010, 2012, 2014).
  • Història de la Catalunya moderna junto con Pere Gifre (Pòrtic, 1999).
  • Volumen "Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII" (director) de Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (dirigido por B. de Riquer, Enciclopèdia Catalana, 1995).
  • Capítulo “Societat i cultura en la Catalunya del Set-cents”, de Història de la cultura catalana. El set-cents, volumen III, dirigida por Pere Gabriel i Sirvent, (Edicions 62, 1996, pp. 85-120) y del capítulo “La vida política”, en la obra colectiva Pierre Vilar i la història de Catalunya (Editorial Base, 2006, pp. 189-215).
  • Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (coordinador) (Eumo Editorial, 2001).
  • Una relació difícil. Catalunya i l'Espanya moderna (Editorial Base, 2007).
  • El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives. Coordinador junto con M. Janué i Miret (Publicacions de la Universitat de València, 2011)
  • Catalunya, nació d'Europa, 3 volúmenes. Director. (Enciclopèdia Catalana, 2013)
  • Diario Bellico. La Guerra de Sucesión de España. Fra Domingo da Conceiçáo. Editor junto V. Virginia León. (Publicaciones Universidad de Alicante, 2013).
  • El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714). Editor (Crítica, 2015).

También ha estudiado los escritos políticos publicados entre finales del siglo XVII y los primeros años del siglo XVIII en:

  • Escrits polítics del segle XVIII. Tom I. Despertador de Catalunya i altres textos (Eumo Editorial, 1996).
  • Escrits polítics del sgle XVIII. Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714 (Eumo Editorial, 2011).

Obras colectivas editar

Es autor de Història de la Catalunya moderna (Pòrtic, 1999) junto Pere Gifré. También ha dirigido «Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII», volumen 5 de Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. de Riquer dir., Enciclopèdia Catalana, 1995). Es autor del capítulo «Societat i cultura en la Catalunya del Set-cents», de Història de la cultura catalana. El set-cents, volumen III, dirigida por Pere Gabriel, (Edicions 62, 1996, pp. 85-120) y del capítulo «La vida política», en la obra colectiva Pierre Vilar i la història de Catalunya (Editorial Base, 2006, pp. 189-215).

Ha sido editor de Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del convent de Santa Caterina i les Memòries d´Honorat de Pallejà[1]​ (Eumo Editorial, 2001).

Ha coordinado las obras colectivas Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (Eumo Editorial, 2001) y Una relació difícil. Catalunya i l´Espanya moderna (Editorial Base, 2007). Junto M. Janué i Miret ha coordinado el volumen El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives (Publicacions de la Universitat de València, 2011).

Paralelamente, ha estudiado los escritos políticos publicados entre finales del siglo XVII y los primeros años del siglo XVIII en:

  • Escrits polítics del segle XVIII. Tom I. Despertador de Catalunya i altres textos (Eumo Editorial, 1996).
  • Escrits polítics del segle XVIII . Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714 (Eumo Editorial, 2011).

Artículos editar

  • “Felipe y la negociación de los Tratados de Utrecht: bajo los dictados del mejor abuelo del mundo”, Cuadernos de Historia Moderna, 2013, XII; Anejo XII: 1713. "La Monarquía de España y los Tratados de Utrecht", coordinado por Virginia León Sanz. (Universidad Complutense, 2013, pp. 31-60).
  • “Cataluña hacia 1700: la hora de la política” en Bernardo J. García García y Antonio Álvarez-Ossorio (eds.), Vísperas de sucesión. Europa y la monarquía de Carlos II (Fundación Carlos de Amberes, 2015, pp. 109-127).
  • “Del tiempo de las libertades al triunfo del dominio absoluto borbónico”, a J. Romero, A, Furió (Eds.), Historia de las Españas (Tirant Humanidades, 2015, pp. 177-202).
  • “Balance bibliográfico. La Guerra de Sucesión revisitada. Actualidad de la Guerra de Sucesión”, Vínculos de historia (http://vinculosdehistoria.com), n.º 4, junto J. Nadal Farreras. (Universidad de Castilla-La Mancha, 2015, pp. 373-386).
  • Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre. Claus de la negociació d'Utrecht”, Pedralbes, 33 (Universitat de Barcelona, 2015, pp. 77-101).
  • “Els tractats de pau i Espanya: la negociació de Rastatt”, a C. Mollfulleda i N. Sallés (eds.), Els tractats d'Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans (Museu d'Història de Catalunya, 2015, pp. 167-176).

Sobre la temática de la guerra de Sucesión, también ha publicado en revistas extranjeras:

  • «Il movimento filo-asburgico, il progetto di una Spagna alternativa (1705-1741)», Cheiron, 39-40 (2003, pp. 79-104).
  • «La Catalogne et Philippe V d´Espagne dans la guerre de Succession d´Espagne: des espérances de 1705 à la perte des libertés de 1714», Revue d´Histoire Diplomatique (2007, pp. 231-247).
  • «La Corona di Aragona durante la guerra di Successione alla corona spagnola (1705-1714)», Annali di Storia Moderna e Contemporanea, 13 (2007, pp. 9-24).
  • «Das Fortbestehen des Austrazismus in Wien nach dem Vertrag von Utrecht (1713-1727). Der Schatten des marqués de Rialp», Hispania-Austria III. Der Spanische Erbfolgekrieg. F. Edelmayer, V. León Sanz, J.I. Ruiz Rodríguez (eds.) , Institut für Geschichte der Universität Wien (2008, pp. 319-339).

Otros trabajos que abordan temáticas relacionadas con la historia política son:

  • «Vías de participación política del hombre común en Europa (siglos XVII-XVIII)», a María Luz González Mezquita (Ed.), Temas y perspectivas teóricas de Historia Moderna (Universidad Nacional de Mar del Plata, 2011, pp. 55-76).
  • «Cataluña en la España del siglo XVIII: represión, acomodación y disidencia», J. Arrieta, J.Astigarraga (eds,), Conciliar la diversidad. Pasado y presente de la vertebración de España (Universidad del País Vasco, Fundació Ernest Lluch, 2009, pp. 55-75).
  • «El debate sobre la modernidad del absolutismo borbónico«, Revista HmiC, n.º X, 2012, (pp. 6-19).

Publicaciones de carácter divulgativo editar

  • 11 de setembre de 1714, amb A. Garcia Espuche (Generalitat de Catalunya, 2005).
  • 1714. La guerra de Successió explicada por Joaquim Albareda y Joan Escúlies (Pòrtic, 2008).
  • “La Diputació del General i els Comuns catalans: representació i modernitat política”, L´Avenç, 339. 2008, pp. 28-33.
  • “El Consell de Cent el 1714: govern de la ciutat i representació política”, en Consell de Ciutat, 2004-2014 (Ajuntament de Barcelona, 2014, pp. 14-34)
  • “El significat de la derrota de l'11 de setembre del 1714”, Nadala 2014, (Fundació Carulla, pp. 10-21)
  • La guerra de 1714. La clau catalana d'un conflicte mundial, junto con Joan Esculies (Pòrtic, 2013, 2014, 2015)

Referencias editar

  1. Espluga, 2002, pp. 219-220.

Bibliografía editar