Se denomina Taifa de Ceuta a varios reinos musulmanes independientes (taifa) que tuvieron como centro a la ciudad norteafricana de Ceuta (España) a lo largo de la historia. En ocasiones su territorio incluyó la ciudad de Tánger, actualmente en Marruecos.

La Taifa de Ceuta, en la parte inferior del mapa.

Primera 1061–1084 editar

Creada al separase de la Taifa de Málaga[1]

  • Suqut al-Bargawati (m. 1079)[2]​ de los Bargawata.
    • Acuñaba su propio dinar,[3]​ su título era "lakab al-Mansur"[4]
    • En 1078, los almorávides invaden Tánger.
  • Qadi Ayyad ibn Musa (1083–1149) iman y cadi maliki.

Fue conquistada por el Imperio Almorávide.

Segunda editar

Creada en 1233 al separarse de la taifa de Murcia, en 1236 fue invadida por el Imperio Almohade.

Tercera editar

En 1249 se independiza de los Háfsidas.

  • Abu'l Qasim (1249-1279) de la dinastía Al Azafi.
    • Durante su gobierno se construyen 2 aljibes.[5]
    • 1259 nace Mohammed ibn Rushayd (m.1321), juez y escritor.
    • 1264 destruye la ciudad de Arcila[6]
    • 1274 el rey meríní Abu Yusuf escribe al rey aragonés: «Manifesta cosa sia a tots com Nós aben Yusuf Miarammollin Senyor de Marrocs i Feza i Suyamoza, i de ses pertinences, Senyor dels Benimarins... ab vós noble en Jaume, per la gràcia de Déu Rei d'Aragó, e de Mallorques, e de València, Comte de Barcelona... I puis que romanga aquella pau entreu vostres fills e els nostres, en tal manera que vós ens façats ajuda a pendre Cepta, e que ens enviets deu naus armades e deu galees,...». (grafía actualizada)[7]
    • 1285 muere el poeta sevillano Abu al-Baqa ar-Rundi
  • Abu Hatim Ahmad (1279-1305) muerto en 1315

En 1305 el Reino de Granada lo invadió.[8]

Entre los siglos XIII y XIV los judíos de Marsella comerciaban con la ciudad y tenían un lugar privilegiado[9]

Cuarta taifa editar

En 1315 se independiza de los benimerines.

  • Yahyah (1315-1323)
  • Abu'l Qasim Muhammad (1323-1327)

En 1327 los benimerines la reconquistan y vuelven a anexionarla a su imperio.

Referencias editar

  1. Maḏāhib al-ḥukkām fī nawāzil al-aḥkām, by ʻIyāḍ ibn Mūsá,Muḥammad Ibn al-Qāḍī ʻIyāḍ
  2. Ayuntamiento de Ceuta
  3. Rif Al Magrib y Al-Andalus, by Ahmed Tahiri, page 84
  4. États, sociétés et cultures du monde musulman médiéval, Xe-XVe siècle, Jean-Claude Garcin, Presses universitaires de France, 2000
  5. El Agua en la Ceuta Medieval, obtención y almacenamiento de Carlos Gozalbes Cravioto, Instituto de Estudios Almerienses
  6. «Arcila, puerto norteafricano de recepción de los sefarditas (1492-93) de ENRIQUE GOZALBES CRAVIOTO». Archivado desde el original el 7 de julio de 2009. Consultado el 1 de septiembre de 2011. 
  7. EL PAPEL DE CEUTA EN LA POLÍTICA EXTERIOR DE JAIME II DE ARAGÓN de Rica AMRÁN-TEDGHI
  8. L`historie du Maghreb, un essai ne synthèse, Abdallah Laroui, 1976, ISBN X-61-144383-9, páginas 189 y 190
  9. L'expulsion des Juifs de Provence et de l'Europe méditerranéenne (XVe-XVIe siècles), de Danièle Iancu, Université Paul Valéry, 2005, página 185