Carles Capdevila i Plandiura

periodista catalán

Carles Capdevila i Plandiura (Els Hostalets de Balenyà, Barcelona, 13 de agosto de 1965-1 de junio de 2017)[1]​ fue un periodista y guionista español, que fuera director-fundador del diario Ara (Ahora),[2]​ no desempeñando ya el puesto de director desde el año 2015.[3]​ Presentó y dirigió el programa Eduqueu les criatures en Catalunya Ràdio y el programa Qui els va parir en TV3. Fue subdirector del programa Malalts de tele. Dirigió la sección Alguna pregunta més, dentro de Els matins de Catalunya Ràdio. Recibió el premio Pere Quart de humor y sátira el 1999 por el libro Criatura i companyia.

Carles Capdevila i Plandiura
Información personal
Nacimiento 13 de agosto de 1965 Ver y modificar los datos en Wikidata
Els Hostalets de Balenyà (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 1 de junio de 2017 Ver y modificar los datos en Wikidata (51 años)
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerte Cáncer Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Familia
Cónyuge Eva Piquer (hasta 2017) Ver y modificar los datos en Wikidata
Hijos 4 Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Periodista, escritor y productor de televisión Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargos ocupados Director de Ara (2010-2015) Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Ara Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitio web www.carlescapdevila.com Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones
  • Premio Pere Quart de humor y sátira (1999)
  • Premio Ciudad de Barcelona (2015)
  • Premio y Galardón Marta Mata (2015)
  • Premio Nacional de Prensa (2016 y 2016) Ver y modificar los datos en Wikidata

Biografía editar

Licenciado en filosofía y periodista, de 1992 a 1994 vivió en Nueva York como corresponsal de prensa y de esta estancia surgió el libro Nova York a la catalana, que retrata todo tipo de vinculaciones catalanas con la ciudad en los últimos ciento cincuenta años.

Tuvo una larga trayectoria en prensa, radio y televisión. Fue director y fundador del diario Ara, que salió por primera vez a la calle el 28 de noviembre de 2010, coincidiendo con las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2010.[4]​ Entre otros, fue articulista de opinión de los diarios Avui, El Periódico de Cataluña y El 9 Nou (1995-2010), director y conductor del programa Eduqueu les criatures (Catalunya Ràdio), director y presentador del programa Qui els va parir (TV3), y colaborador a los espacios El club y Divendres (TV3).[4]​ También colaboró con el equipo del programa de radio Minoria absoluta (RAC 1).[5]

Fue autor de varios libros, como Criatura i companyia (Premio Pere Quart de humor y sátira 1999) y, dentro del pseudónimo colectivo Germans Miranda, El Barça o la vida y Tocats d'amor. También escribió textos para libros de Las tres mellizas, ilustrados por Roser Capdevila.

Obras editar

  • Nova York a la catalana. Barcelona: La Campana, 1996. Premio del Libro de la Generalidad de Cataluña 1998. Tercera edición (1996)
  • Fotos de Oriol Molas, textos de Carles Capdevila. El ritme de la ciutat. Vic: Eumo, 1998. Premio del Libro de la Generalidad de Cataluña 1998
  • Germans Miranda. El Barça o la vida. Barcelona: Columna, 1999
  • Criatura i companyia. Barcelona: La Campana, 1999. Premio Pere Quart de humor y sátira. Octava edición, 2007
    • Bebé y compañía. Barcelona: RBA, 2000
  • Xavier Graset y otros. El món s'acaba. Com superar el 2000. Barcelona: Columna, 1999
  • Germans Miranda. Tocats d'amor. Barcelona: Columna, 2000
  • Jo vull ser famós. Barcelona: La Campana, 2002
  • Ilustraciones de Roser Capdevila, textos de Carles Capdevila. Les tres bessones i el iogurt. Barcelona: Cromosoma, 2002
    • Las tres mellizas y el yogurt. Barcelona: Cromosoma, 2002
  • Antoni Bassas y otros. Alguna pregunta més? Antologia de 10 anys de disbarats. Barcelona: La Campana, 2004. Reimpresión 2004

Colección Les Tres Bessones a Sant Cugat editar

Ilustraciones de Roser Capdevila, textos de Carles Capdevila. Editada conjuntamente por el ayuntamiento de San Cugat del Vallés y Cromosoma

  • Les tres bessones van de marxa a Sant Cugat (2002)
  • Les tres bessones i els tres escombriaires (2002)
  • Les tres bessones i la gossa avorrida (2003)[6]

Colección Les Tres Bessones: una Mirada al Món editar

Ilustraciones de Roser Capdevila, textos de Carles Capdevila. Colección coeditada en Barcelona en catalán y castellano por Cromosoma-Icaria-Fundación Intermón[7]

  • Les tres bessones fan les paus (2001)
    • Tres mellizas hacen las paces (2001; Barcelona: Círculo de Lectores, 2004)
  • Les tres bessones i el planeta del formatge (2001, 2002)
    • Las tres mellizas y el planeta queso (2001, 2004)
  • Les tres bessones i l'olimpíada més especial (2003)
    • Las tres mellizas y la olimpiada más especial
  • Les tres bessones i les tres erres [(redueix, reutilitza, recicla)] (2001)
    • Las tres mellizas y las tres erres (2001)
  • Les tres bessones: la volta al món en tres pantalons (2004)
    • Las tres mellizas y la vuelta al mundo en tres pantalones
  • Les tres bessones marquen un gol (2002)
    • Las tres mellizas marcan un gol (2002)
  • Les tres bessones no baden (2001, 2002)
    • Las tres mellizas están en todo (2002)
  • Tres bessones, tres gotes d'aigua (2001)
    • Tres mellizas, tres gotas de agua (2001)[8]

Referencias editar

  1. «Muere a los 51 años el periodista Carles Capdevila». El País. 2 de junio de 2017. p. Edición digital. Consultado el 2 de junio de 2017. 
  2. «Carles Capdevila i Plandiura».
  3. http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/carles-capdevila-director-que-quiso-ser-hijoputa-jordi-evole-4879017
  4. a b «Carles Capdevila. (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).
  5. «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà).
  6. Otros títulos: Les tres bessones es mouen per Sant Cugat, Les tres bessones fan esport a Sant Cugat, Les tres bessones separen la brossa orgànica (6º volumen de la colección, 2006), Les tres bessones pugen a l'escenari (7º, 2008)
  7. Web de Cromosoma (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).
  8. Los libros de esta colección Les Tres Bessones i el comprar per comprar y Les Tres Bessones i el Regne de Tempsenrere son de Ricardo Alcántara

Enlaces externos editar