Carles Riera Albert

político español

Carles Riera Albert (Barcelona, 1 de abril de 1960) es un sociólogo, psicoterapeuta Gestalt,[1]activista y político español.[2]​ Fue elegido diputado por Barcelona por la CUP-Crida Constituent en las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017.[3]​ Desde febrero de 2022, cuando revalidó su escaño de diputado, ocupa la secretaría tercera del Parlamento de Cataluña.

Carles Riera

Riera en 2021


Secretario tercero del Parlamento de Cataluña
Actualmente en el cargo
Desde el 22 de febrero de 2022
Presidente Laura Borràs (2021-2022)
Alba Vergés (interina) (2022-2023)
Anna Erra (desde 2023)
Predecesor Pau Juvillà


Diputado del Parlamento de Cataluña
por Barcelona
Actualmente en el cargo
Desde el 25 de octubre de 2016

Presidente del Centro Internacional Escarré para las Minorías Étnicas y Nacionales
2010-2015
Predecesor Aureli Argemí
Sucesor David Minoves

Información personal
Nombre de nacimiento Carles Riera i Albert Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 1 de abril de 1960 Ver y modificar los datos en Wikidata (64 años)
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia El Poblenou Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Familia
Hijos 3 Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educado en
Información profesional
Ocupación Político, sociólogo, activista social, director de escuela, profesor de enseñanza secundaria y profesor universitario Ver y modificar los datos en Wikidata
Partido político Candidatura de Unidad Popular Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de
Sitio web carlesriera.wordpress.com Ver y modificar los datos en Wikidata

Biografía editar

Durante los años 80 fue miembro y portavoz de la Llamada a la Solidaridad en Defensa de la Lengua, la Cultura y la Nación Catalanas, director de la Fundación Pere Mitjans desde 1984 hasta 1988 y cofundador y director de la Fundación Randa - Lluís Maria Xirinacs.[4]​ En los años 90 fue miembro del secretariado de la Asamblea de Unidad Popular.[5]​ Desde 1993 hasta 2015 fue fundador y presidente de la Fundación Desarrollo Comunitario y sociólogo colaborador de esta organización hasta el año 2016. Miembro del Consejo Internacional del Foro Social Mundial de 2002 a 2012. También fue presidente, desde de 2010 hasta 2015, del Centro Internacional Escarré para las Minorías Étnicas y Nacionales. Actualmente es terapeuta del Espacio de Gestalt desde 2010, sociólogo de la cooperativa La Fábrica desde 2013[6]​ y miembro de la organización independentista Endavant.[7][8]

En las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2015, fue candidato de la Candidatura de Unidad Popular - Llamamiento Constituyente en la circunscripción de Barcelona después de ser escogido en undécimo lugar.[9]​ Fue elegido diputado por la CUP-Crida Constituent en las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017, donde se presentó como cabeza de lista de la circunscripción por Barcelona.[3][10]

En verano de 2017, antes de que fuera elegido candidato por la CUP, participó en la redacción del libro Referéndum 2017: la clave que abre la cerradura escribiendo el capítulo Por una geopolítica de los Països Catalans.[11]

Riera concurrió a las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2021 como número dos de la CUP en la circunscripción de Barcelona después del acuerdo con Guanyem Catalunya, donde volvió a ser electo diputado.[12]

Vida privada editar

Es viudo y padre de tres hijos -dos chicas y un chico-. Sus gustos musicales van del jazz al flamenco.[13]

Referencias editar

  1. «La controvertida terapia de Carles Riera, candidato de la CUP». Crónica Global. Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  2. Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». Parlament de Catalunya (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  3. a b «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». web.archive.org. 22 de diciembre de 2017. Archivado desde el original el 22 de diciembre de 2017. Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  4. «Carles Riera: 'Aquesta vegada no negociarem sobre els objectius, sinó sobre el punt de partida'». VilaWeb (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  5. NacióDigital. «El «cridaire» que s'ha endurit: així és Carles Riera, el cap de cartell de la CUP | NacióDigital». www.naciodigital.cat (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  6. «Carles Riera se perfila como el cabeza de lista de la CUP». La Vanguardia. 13 de noviembre de 2017. Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  7. EFE (13 de noviembre de 2017). «Carles Riera es perfila com a cap de llista de la CUP per a les eleccions del 21-D». EL PAÍS (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  8. «Carles Riera, el cupaire orgánico». ElNacional.cat. 6 de diciembre de 2017. Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  9. NacióDigital. «Llista Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Barcelona, eleccions Parlament 2015 | NacióDigital». www.naciodigital.cat (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  10. NacióDigital. «Carles Riera serà el cap de llista de la CUP el 21-D | NacióDigital». www.naciodigital.cat (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  11. Llibertat.cat. «Es publica el llibre "Referèndum 2017. La clau que obre el pany"». Llibertat.cat (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  12. «Sabater, Riera i Reguant encapçalaran la llista de la CUP el 14-F». VilaWeb (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 
  13. Grabulosa, Lluís Busquets i (15 de diciembre de 2017). «Carles Riera, desconegut?». Diari de Girona (en catalán). Consultado el 10 de febrero de 2022. 

Enlaces externos editar