Eduardo Vidal Valenciano

Escritor y político español

Eduardo Vidal y Valenciano[n. 1]​ (Villafranca del Panadés, 1838 - Barcelona, 1899) fue un escritor, dramaturgo y político español. Autor de numerosas obras, llegaría a ser miembro de la Academia de Buenas Letras de Barcelona. Fue el primero en acuñar (en 1864) el término Renaixença.[1]

Eduardo Vidal y Valenciano
Información personal
Nacimiento 1838
Villafranca del Panadés
Fallecimiento 1899
Barcelona
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Escritor y político Ver y modificar los datos en Wikidata
Seudónimo Isidro Llauradó Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nació en Villafranca del Panadés en 1838. Realizó estudios de ingeniería, si bien a causa de una temprana miopía se vería obligado a abandonarlos.[2]​ Se dedicó, en cambio, a las letras. Desde temprana edad había participado en tertulias literarias.[2]

Fue autor dramático y libretista de zarzuelas. En 1898 ingresó como miembro de la Academia de Buenas Letras de Barcelona. Militó en el Partido Republicano de Emilio Castelar. Su hermano Cayetano fue también escritor.[3]

Vidal y Valenciano ha sido catalogado, junto a Manuel Angelón o Víctor Balaguer, dentro del grupo de dramaturgos que buscaron elevar al teatro catalán a la categoría propia de las «literaturas cultas».[4]​ Falleció en Barcelona en 1899.

En la actualidad tiene dedicada una calle en Barcelona.[5]

Obra dramática editar

1864

  • Qui tot ho vol tot ho perd o la festa de l'ermita
  • Un beneit de Jesucrist
  • A boca tancada...

1865

  • Antany i enguany
  • Tal faràs, tal trobaràs
  • Tal hi va que no s'ho creu
  • Tants caps, tants barrets

1866

  • L'ase d'en Mora
  • Cada u per on l'enfila
  • Maria!

1867

  • La virtut i la consciència

1868

  • Qui juga, no dorm
  • Paraula és paraula

1869

  • El virolet de Sant Guim

1870

  • La gran sastressa de Midalvent
  • Pot més qui piula

1871

  • La masovera
  • La formosa Magdalena
  • Por ir de pesca
  • A sort i a ventura

1872

  • De Barcelona al Parnàs
  • Dos milions

1873

  • Les campanetes
  • Un pobre diable
  • Por ir de pesca

1874

  • El somni daurat
  • La manescala
  • La criada

1875

  • Micos
  • Joc de nois

1878

  • La guardiola

1879

  • El cuchillo de plata

1881

  • El registro de la policía

1883

  • Sor Teresa o el claustro y el mundo

1884

  • La taverna

1885

  • María Antonieta, reina de Francia

Notas editar

  1. Llegó a firmar como «Eduart Vidal». En la actualidad a veces aparece mencionado por la forma catalanizada de su nombre, como «Eduard Vidal i de Valenciano».

Referencias editar

  1. Smith, Angel (2014). The Origins of Catalan Nationalism, 1770-1898 (en inglés). Basingstoke: Palgrave Macmillan. p. 78. ISBN 978-1-137-35448-8. 
  2. a b Vidal Solanas, 1980, p. 147.
  3. Centro de Documentación y Museo de las Artes Escénicas, ed. (2012). «Drama romàntic». Archivado desde el original el 5 de diciembre de 2012. Consultado el 26 de octubre de 2012. 
  4. Romero López, 2006, p. 35.
  5. Portavella i Isidoro, 2010, p. 458.

Bibliografía editar

  • Portavella i Isidoro, Jesús (2010). Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (en catalán). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona. ISBN 978-84-9850-216-9. 
  • Romero López, Dolores (2006). Teatro y polisistema. Editorial Complutense. 
  • Vidal Solanas, Juan (1980). Historia de la literatura catalana. Ediciones Universal. 

Enlaces externos editar