Diferencia entre revisiones de «Josep Rovira i Bruguera»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Línea 28:
==Biografía==
Hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta,<ref>[[Archivo: Can Rovira de la Volta.jpg|thumb|175px| Masía de Can Rovira de la Volta en Jorba (Anoia). Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.]] [[masía|Masía]] de [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 Can Rovira de la Volta]: edificio de [[Jorba]] ([[Anoia]]) catalogado como bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. Fue propiedad, por donación en [[1811]] de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 Prat] ([[1763]]-[[1843]]), hijo y heredero de Josep Rovira i Soler, jurado de Jorba, de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 Solà] ([[1793]]-[[1870]]), casado en segundas nupcias ([[1834]]) con Paula [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW Casanella] i Ventosa, padres de Ramon Rovira i Casanella. [https://app.box.com/embed/o9e6h15fnh0cvxo.swf R<small>AJA I</small> B<small>ORRÀS</small>, Miquel ''et. ál.'' (2011): ''Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba'', ''Catàleg de Béns Protegits'', ''Patrimoni Arquitectònic'', Jorba, Ajuntament de Jorba, p. 23 (A19).] ↑ [[Gran Enciclopedia Catalana|''Gran Enciclopèdia Catalana'']] (edición digital): "El poble de Jorba" en ''Jorba'' [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 (entrada)]. ↑ ''Inventari del Patrimoni Arquitectònic'' (Base de dades Gaudí): Can Prat, de Vilaclara, término de [[Castellfollit del Boix]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 (ficha)]; Can Solà de la Roca (o Can Solà de la Balma), de [[Sant Pau de la Guàrdia]], término del [[Bruch|Bruc]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 (ficha)]. ↑ ''Gran Enciclopèdia Catalana'' (ed. dgtl.): Can Casanelles, de [[La Llacuna|la Llacuna]] [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW (entrada)].</ref>[[Jorba]], [[1836]]—[[Barcelona]], [[1914]]),<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/34085 Entierro de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona.] (''La Veu de Catalunya'', 7/9/1914, p. 2.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/34082 Necrología] en ''La Veu de Catalunya'' (6/9/1914, p. 3). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/10/22/pagina-2/33342907/pdf.html Recordatorio] en ''La Vanguardia'' (25/10/1915, p. 2).</ref>industrial, propietario de la fábrica El Progreso de [[San Martín de Provensals|Sant Martí de Provençals]] ([[1888]]–[[1988]]),<ref>[http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan/ Fábrica El Progreso]: industria harinera fundada en [[1879]] por la sociedad Prats i Crehueras en el sector de Icària del barrio del [[El Poblenou|Poblenou]] de [[San Martín de Provensals|Sant Martí de Provençals]], levantada sobre el chaflán de las calles Pirineus y Hortolans, manzana formada por el paseo del Cementiri (actual avenida de Icària) y las calles Drumen, Pirineus y Hortolans, en una de las mayores zonas industriales del país a finales del siglo XIX, siendo la industria harinera su quinto sector productivo mayor. Fue comprada, refundada y ampliada ([[1888]]-[[1893]]) por el industrial harinero Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, a cuyos herederos y sucesores perteneció hasta su desmantelamiento y demolición en [[1988]] por el proyecto urbanístico de la [[La Vila Olímpica del Poblenou|Vila Olímpica]] del Poblenou tras ser elegida la ciudad de [[Barcelona]] en [[1986]] sede de los [[Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992|Juegos Olímpicos]] de [[1992]], siendo entonces su bisnieto Enric Rovira-Beleta [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/05/15/pagina-80/33662983/pdf.html responsable de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas.] Su edificio, caracterizado singularmente por sus capiteles de tres cuerpos, parecía recordar por la composición de su fachada, según [[José Corredor Matheos|José Corredor-Matheos]], a la arquitectura militar de Cataluña de finales del siglo XVIII, resultando su conjunto, fijado por Rovira i Casanella en 1893, una atípica edificación harinera de finales del siglo XIX. Parte de su maquinaria fue desmontada y depositada como [[Patrimonio industrial|patrimonio industrial]] en el [[Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña|Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]] ([[Tarrasa|Terrassa]]), antes de su derribo en 1988. P<small>UCHALS</small> <small>I</small> C<small>ANALS</small>, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en ''I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya'', L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282. ↑ Fotografías de Martí Llorens (noviembre de 1987) en L<small>LORENS</small>, Martí et ál. (2013): [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan "Barrio de Icària, el Manchester catalán"] en [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com ''Viaje a Icària. Barcelona 1987-1992. Transformación urbanística''.] (Consulta: 14/3/2014.) ↑ ''La Vanguardia'' (15/5/2004, p. 80).</ref>y Jacinta Bruguera i Rius ([[Barcelona]], [[1845]]—[[Sant Cugat del Vallés|Sant Cugat del Vallès]], [[1907]]),<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/4574 Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep, fallecida en la Casa Jacint Bruguera de Sant Cugat del Vallès] (''El Poble Català'', 14/10/1907, p. 1.) Edificio modernista, actualmente transformado, sito entre las calles dels Marges y Santiago Rusiñol de [[Sant Cugat del Vallès]], a la orilla de su [[Monasterio de Sant Cugat|monasterio]], en uno de los núcleos de veraneo del municipio a finales del siglo XIX y principios del XX, donde Josep Rovira i Bruguera pasó temporadas convaleciendo de su afección pulmonar. Fue construido en 1878 como casa de recreo por encargo de su abuelo Jacint Bruguera i Foixart al maestro de obras Jaume Sagalés i Mates y reedificado en 1901 por encargo de su madre, Jacinta Bruguera i Rius, al maestro de obras Josep Masdéu i Puigdemasa. Es actualmente bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. M<small>IQUEL</small> <small>I</small> S<small>ERRA</small>, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en ''Gausac'', Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.<sup>os</sup> 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente. ''La Vanguardia'' (19/10/1922, p. 9):
[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/10/19/pagina-9/33294866/pdf.html oficio del concejal Josep Rovira i Bruguera solicitando al Ayuntamiento de Barcelona cuatro meses de licencia.]</ref>propietaria.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/11/20/pagina-4/33344779/pdf.html Cesión al Ayuntamiento de Barcelona del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius,
== Notas ==
Línea 37:
* B<small>ALCELLS</small> <small>I</small> G<small>ONZÁLEZ</small>, Albert et. ál. (coord. Eugènia S<small>ALVADOR</small>) (1989): ''Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986 : context polític i resultats electorals'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
* C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (2013): ''Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona (''e-book''): [http://books.google.es/books?id=DRzHAgAAQBAJ&lpg=PT239&ots=MPxtTSRdX0&dq=regidor%20barcelona%20a%201921&hl=es&pg=PT259#v=snippet&q=%22josep%20rovira%20i%20bruguera%22&f=false entrada de Josep Rovira i Bruguera]
* G<small>RANDAS</small>, M. Carmen (1988): ''L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929'', Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
* M<small>IQUEL I</small> S<small>ERRA</small>, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en ''Gausac'', Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.<sup>os</sup> 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente.
* M<small>IR</small> C<small>URCÓ</small>, Conxita (1985): ''Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216.
|