Josep Maria de Sagarra Àngel

Josep Maria de Sagarra Àngel (Barcelona, Cataluña, 1966) es licenciado en Filología Eslava y traductor español.

Josep Maria de Sagarra Àngel

Josep Maria de Sagarra Àngel
Información personal
Nacimiento 1966
Barcelona, EspañaBandera de España España
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Traductor literario

Actividad editar

Licenciado en Filología eslava por la Universidad de Barcelona, ha realizado también estudios de Filología polaca en la Universidad Jagellónica de Cracovia y en la Universidad de Varsovia.[1]

Autor de traducciones de obras literarias del polaco y del ruso al español y al catalán, se ha especializado en la producción de Stanisław Ignacy Witkiewicz, Sławomir Mrożek y Mijaíl Bulgákov. Ha publicado trabajos periodísticos sobre culturas eslavas y de análisis político, en rotativos y revistas como Avui, 'El Punt / Avui, El País (edición de Barcelona), La Vanguardia o Revista de Occidente; sus trabajos también se han publicado en medios extranjeros como Rzeczpospolita (Varsovia), Politika (Belgrado), Élet És Irodalom (Budapest) o Театр. Журнал о театре (Moscú).[2][3]

En 1994, coordinó la Operación Witkacy, una iniciativa interdisciplinar (literatura, cine, teatro, artes plásticas) para la difusión en España de la obra de Stanisław Ignacy Witkiewicz.[4][5]

Ha investigado la obra del artista polaco Tadeusz Kantor (especialmente en relación con sus intersecciones con el arte español), que ha divulgado a través de publicaciones, exposiciones y conferencias.

Traducciones del polaco editar

  • Tadeusz Kantor, «Salvar de l’oblid» / «Ocalić przed zapomnieniem». Diari de Barcelona, 05.02.1989 (MIRADOR / p. 35).
  • Zygmunt Hübner, Els homes de l’emperador / Ludzie cesarza, en: ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona, Edicions Tramma, Año 2, n.º 5, enero de 1990 (pp. 1-15) (ISSN 1130-1171).
  • Stanisław Ignacy Witkiewicz, El pop o la visió hyrcanesa del món / Mątwa czyli Hyrkaniczny światopogląd. (Incluye el texto Sobre la Forma Pura / O Czystej Formie, de St. I. Witkiewicz, y el Proyecto de montaje / Partytura de Tadeusz Kantor para la misma obra.) Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Barcelona, noviembre de 1992 (ISBN 978-84-7794-202-3). Texto estrenado, en el teatro municipal «SAT» de Barcelona, el 14 de diciembre de 1994, por la compañía “Teatre Invisible”, con dirección escénica de Moisès Maicas.[6][7]
  • Dorota Żbikowska, WITKACY. La Forma Pura en la plàstica / WITKACY. Czysta Forma w plastyce (catálogo de la exposición del mismo nombre de obra plástica de St. I. Witkiewicz; edición bilingüe polaco / catalán).[8]​ Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, enero de 1994.
  • AA.VV., Tadeusz Kantor. L’escena de la memòria / Tadeusz Kantor. Scena pamięci (catálogo de la exposición del mismo título de obra plástica de Tadeusz Kantor). Fundació Caixa de Catalunya / Fundación Arte y Tecnología, Barcelona / Madrid, marzo de 1997 (ISBN 978-84-9222-472-2).
  • Tadeusz Kantor, «La memòria com a procés de creació» / «Pamięć jako proces twórczy», en: L’escena de la memòria, ed.: Fundació Caixa de Catalunya / Fundación Arte y Tecnología, Barcelona / Madrid, marzo de 1997 (ISBN 978-84-9222-472-2).
  • Adam Zagajewski, Poemes selectes («Ruïnes», «Aquell dia», «Temps ha», «La cara de Van Gogh», «A l’hora de la mort», «Cançó de bressol» / «Ruiny», «Tego dnia», «Dawniej», «Twarz van Gogha», «W godzinę śmierci», «Kołysanka»). 13 Festival Internacional de Poesía de Barcelona 1997. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, mayo de 1997.

Traducciones del ruso editar

  • Mijaíl Bulgákov, Aquell foll d’en Jourdain / Полоумный Журдэн, en: ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona, Edicions Tramma, Año 1, n.º 1, septiembre de 1989 (pp. 1-18) (ISSN 1130-1171). Texto estrenado en el Jove Teatre Regina de Barcelona, el 19 de abril de 1990, por la compañía “Dau Rodó Teatre”, con dirección escénica de Joan Anton Sànchez.[10][11]
  • Aleksándr Guelman, El banc / Скамейка. Edicions 62 (col. «El Galliner», n.º 123). Barcelona, mayo de 1991 (ISBN 978-84-2973-283-2). Texto estrenado en la Sala Beckett de Barcelona, el 17 de abril de 1990, por la compañía "Perestroika-Pebretres Desconeguts", con dirección escénica y escenografía de Borís Rotenshtein.[12][13]
  • Mijaíl Bulgákov, Els dies dels Turbin / Дни Турбиных. Quaderns Crema. Barcelona, abril de 1993 (ISBN 978-84-7727-107-9). Texto estrenado en el Teatre Romea (Centro Dramático de la Generalidad de Cataluña), bajo el título La guàrdia blanca, el 15 de abril de 1993, con dirección escénica de Pável Khomski.[14][15][16]
  • Fiódor Dostoyevski, Els germans Karamàzov / Братья Карамазовы. (Adaptación escénica del Teatro MOSSOVIET /Moscú/, según la novela de Fiódor Dostoyevski.) Texto estrenado en el Teatre Romea (Centro Dramático de la Generalidad de Cataluña), el 25 de marzo de 1993, con dirección escénica de Pável Khomski.[17]

Trabajos periodísticos de tema eslavo editar

Artículos editar

  • «Que vénen els russos!», ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona. Año 2, n.º 7, abril-mayo de 1990: Traces (GELCC / UAB).
  • «Telón final para un artista combativo», en la muerte de Tadeusz Kantor. El Observador (Barcelona), 09.12.1990 (p. 41).
  • «Mrożek i la visió grotesca de la metafísica». Avui, 14.03.1993 (p. 27).
  • «Bruno Schulz o els mites infantils», en colaboración con Dorota Żbikowska. Avui, 25.07.1993 (p. 33).
  • «Bogusław Schaffer, compositor i home de teatre». Boletín de la Asociación de espectadores del Teatre Lliure, n.º 13, diciembre de 1993 (p. 29).
  • «Pożegnanie jesieni», sobre la versión cinematográfica de Mariusz Treliński de la novela Adiós al otoño, de Stanisław Ignacy Witkiewicz. Filmoteca de la Generalidad de Cataluña, Programa n.º 19, curso 1993-94.
  • «L’Europa dels esclaus». Avui, 10.10.1994.
  • «Hurra, la pau freda, hurra!». Avui, 26.05.1995 (p. C4).
  • «Bòsnia encore une fois». Avui, 31.10.1995 (p. C4).
  • «Quo vadis, Polònia!». Avui, 01.02.1996 (p. C4).
  • «Kieslowski, un cor polonès». Avui, 17.03.1996 (p. B7).
  • «La casa Rússia». Avui, 08.07.1996 (p. 18).
  • «Sławomir Mrożek i la decadència d’Occident». Avui, 09.09.1996.
  • «Polònia a Barcelona». Avui, 14.10.1996 (p. 26).
  • «Final de segle», sobre la narrativa de Sławomir Mrożek. Avui, 25.12.1997 (p. X).
  • «La senyora Dulska». Avui, 02.12.1996.
  • «La veu de Wisława Szymborska». Avui, 08.06.1997 (pp. 51-52).

Reportajes editar

  • «Teatre a la Polònia democràtica». Avui, 27.10.1991 (p. 46).
  • «L’herència polonesa de Fabià Puigserver». Boletín de la Asociación de espectadores del Teatre Lliure, n.º 13, diciembre de 1993 (pp. 26-28).
  • «Witkiewicz, entre la filosofia i l’estudi de la Forma Pura». Avui, 30.01.1994 (pp. 30-31).
  • «Glasnost’ o la paraula ressuscitada». Avui, 28.07.1994.
  • «Mrożek Universal». Avui, 25.05.1995.
  • «Artèries, venes i capilars», sobre los canales de difusión de las dramaturgias de Europa del Este. Avui, 11.04.1996: Traces (GELCC / UAB).

Entrevistas editar

  • «Stangret-Kantor: "Tadeusz mai no va ser comunista"», entrevista a Maria Stangret-Kantor, artista plástico, viuda de Tadeusz Kantor. Avui, 19.04.1997.
  • «La poesía polonesa prova d’establir un diàleg amb el destí», entrevista a Adam Zagajewski, poeta polaco. Avui, 18.05.1997 (p. 51).
  • «Vitali Xentalinski», entrevista a V. Shentalinski, escritor ruso. Avui, 07.12.1997 (p. 48).

Premios / Distinciones editar

  • 1989: Premio Especial de la Crítica Teatral de Barcelona (Temporada 1989-1990) por las traducciones de Hübner, Guelman y Bulgákov (Jourdain).[18]
  • 1991: Premio de Traducciones Inéditas de Textos Teatrales al Catalán (Premis Nacionals de Teatre i Dansa, 1991, otorgados por la Generalidad de Cataluña y la Diputación de Barcelona), por la versión del polaco de la obra El pop o la visió hyrkanesa del món, de Stanisław Ignacy Witkiewicz.[19]

Referencias editar

  1. «Ficha de traductor en Editorial Acantilado». Archivado desde el original el 4 de julio de 2012. Consultado el 25 de marzo de 2012. 
  2. «Ficha de traductor en Editorial Acantilado». Archivado desde el original el 4 de julio de 2012. Consultado el 25 de marzo de 2012. 
  3. El español en el Mundo. Anuario del Instituto Cervantes 2003: Autores
  4. Santiago Fondevila, «El año en que descubriremos a Witkiewicz», La Vanguardia, 04.01.1993
  5. Teresa Eminowicz, «Rok Witkiewiczowski w Katalonii», Dekada Literacka, 1994, nr 14/15 (97/98)
  6. Teresa Sesé, «Teatre Invisible estrena una obra sobre los conflictos del artista» (crítica de teatro), La Vanguardia, 08.12.1994
  7. Marcos Ordóñez, «Hyrkania express» (crítica de teatro), Avui, 25-26.12.1994
  8. «Año Witkiewicz en Barcelona», La Vanguardia, 14.01.1994
  9. Sławomir Mrożek en Enciclopèdia.cat
  10. Àlex Broch, «Para descubrir algún que otro conocido» (crítica de teatro), La Vanguardia, 25.04.1990
  11. Lluís-Anton Baulenas, «Bulgàkov o el verí del teatre» (crítica de teatro), Avui, 05.05.1990
  12. Teresa Sesé, «“El teatro en la URSS empieza a vivir el peso de la libertad”» (entrevista a Borís Rotenshtein), La Vanguardia, 12.04.1990
  13. Joan-Anton Benach, «¡Bienvenido, Boris Rotenstein!» (crítica de teatro), La Vanguardia, 20.04.1990
  14. Neus Purtí, «Els millors actors són els del mètode Stanislavski» (entrevista a Pável Khomski, director escénico), ESCENA. Barcelona, nº 1 (10), abril de 1993
  15. Joaquim Vilà i Folch, «“La guàrdia blanca” de Michaïl Bulgàkov. Versió de Josep M. de Sagarra i Àngel» (crítica de teatro), Serra d'Or, Año XXXV, nº 402 (junio de 1993)
  16. Teresa Sesé, «Pavel Khomski Regresa al Teatre Romea con “La guàrdia blanca”, de Bulgákov» (crítica de teatro), La Vanguardia, 15.04.1993
  17. Joan-Anton Benach, «La pasión que no cesa» (crítica de teatro), La Vanguardia, 28.03.1993
  18. Traces. Base de dades de llengua i literatura catalanes (GELCC / UAB)
  19. Premis Nacionals de Teatre i Dansa 1991: La Vanguardia, 17.12.1991
  20. Polska Bibliografia Literacka (PBL)
  21. «Wręczenie nagród ITI», Rzeczpospolita, 06.11.1998

Enlaces externos editar