Premio Lletra d'Or

El Premio Letra de Oro (en catalán "Lletra d'Or") es una distinción privada e independiente de cualquier institución o empresa editorial que, desde 1956, se concede en Barcelona, y premia cada año al mejor libro del año anterior publicado en lengua catalana.[1][2]

El premio no está dotado económicamente, y el ganador recibe como recompensa una escultura diseñada por Manuel Capdevila que representa una letra una "phi" griega ("Φ") de orfebrería, símbolo clásico del equilibrio.

El premio nació por iniciativa de un grupo de nueve amigos escritores y aficionados a la literatura en catalán, que en 1956 decidieron organizar el premio.

Los creadores del premio y primer jurado fueron Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié y Antoni Vilanova.

Se constituyeron en jurado ellos mismos y establecieron los criterios (nunca se ha hecho un reglamento escrito) para elegir a la obra ganadora. Uno de los criterios es que sólo puede premiarse una vez a un autor. Otro, que los miembros del jurado participan en las elecciones por última vez el año en que cumplen cincuenta años, y designan personalmente a su sucesor.

Una de las tradiciones instauradas desde la primera edición es que el editor del libro ganador debe invitar a una buena cena al jurado y al autor de la obra. En el transcurso de la cena un joyero de la familia Capdevila (descendientes del diseñador de la escultura) hace entrega de la escultura al ganador.

Paralelamente, se espera que el editor de la obra ganadora "haga uso y abuso del premio", como dice el propio jurado, premiando al autor de alguna manera, ya sea con una prima económica, o imprimiendo nuevas ediciones del libro.

Historial editar

Edición
Año
Obra
Autor
65.ª 2021 Guillem Núria Cadenas
64.ª 2020 Lítica Lucia Pietrelli
63.ª 2019 El nus la flor Enric Casasses
62.ª 2018 Ermita Jordi Llavina
61.ª 2017 Poesía completa Lluís Solà i Sala
60.ª 2016 L'esfera insomne Màrius Sampere
59.ª 2015 Tantes mudes Mireia Calafell
58.ª 2014 Les cròniques del déu coix Joan-Lluís Lluís [3]
57.ª 2013 El romanço d'Anna Tirant Josep Pedrals[4]
56.ª 2012 Pagèsiques Perejaume[5]
55.ª 2011 Maletes perdudes Jordi Puntí[6]
54.ª 2010 Una educació francesa Joan Daniel Bezsonoff
53.ª 2009 El dia revolt: literatura catalana de l'exili Julià Guillamon
52.ª 2008 Après moi, le déluge Lluïsa Cunillé[7]
51.ª 2007 Si menges una llimona sense fer ganyotes Sergi Pàmies
50.ª 2006 A peu per Mallorca Josep Maria Espinàs
49.ª 2005 T'estimo si he begut Empar Moliner
48.ª 2004 Pa negre Emili Teixidor
47.ª 2003 Al cor de les paraules Montserrat Abelló
46.ª 2002 L'emperador o l'ull del vent Baltasar Porcel
45.ª 2001 Verbàlia Màrius Serra
44.ª 2000 Vuitanta-sis contes Quim Monzó
43.ª 1999 Quinze generacions d'una família catalana Martín de Riquer
42.ª 1998 Estimat Picasso Josep Palau i Fabre
41.ª 1997 L'ombra de l'eunuc Jaume Cabré
40.ª 1996 Obra crítica I Joaquim Molas
39.ª 1995 Dins el darrer blau Carme Riera
38.ª 1994 Les hores detingudes Ramon Solsona
37.ª 1993 El sexe dels àngels Terenci Moix
36.ª 1992 En quarantena Narcís Comadira
35.ª 1991 Triomf del present Francesc Parcerisas
34.ª 1990 Fins a un cert punt Jordi Sarsanedas
33.ª 1989 Els escenaris de la memòria Josep Maria Castellet
32.ª 1988 El jove Blai Bonet
31.ª 1987 Semblança Feliu Formosa
30.ª 1986 Sandàlies d'escuma Maria Àngels Anglada
29.ª 1985 Crítica de la nació pura Joan Francesc Mira
28.ª 1984 Appassionata Xavier Benguerel
27.ª 1983 Història de la llengua catalana Josep Nadal y Modest Prats
26.ª 1982 La capella dels Dolors i altres poemes Josep Maria Llompart
25.ª 1981 Rua de llibres Joan Brossa
24.ª 1980 A través de la història i de la cultura Miquel Batllori
23.ª 1979 Invasió subtil i altres contes Pere Calders
22.ª 1978 L'espai desert Pere Gimferrer
21.ª 1977 El llarg viatge Miquel Martí i Pol
20.ª 1976 Mirall trencat Mercè Rodoreda
19.ª 1975 Les pedres de l'àmfora Vicent Andrés Estellés
18.ª 1974 I encara les paraules Joan Vinyoli
17.ª 1973 Del passat quan era present Maurici Serrahima
16.ª 1972 Lleures i converses d'un filòleg Joan Coromines
15.ª 1971 L'art català contemporani Alexandre Cirici
14.ª 1970 Quan tot es trenca Joan Teixidor
13.ª 1969 Teoria de la sensibilitat Xavier Rubert de Ventós
12.ª 1968 Com un núvol lleuger Marià Manent
12.ª 1967 Teoria dels cossos Gabriel Ferrater
11.ª 1966 Cendra per Martina Manuel de Pedrolo
10.ª 1965 La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència Jordi Rubió
9.ª 1964 Maragall i la Setmana Tràgica Josep Benet
8.ª 1963 Nosaltres els valencians Joan Fuster
7.ª 1962 Vacances pagades Joan Oliver (Pere Quart)
6.ª 1961 Onze Nadals i un Cap d'Any Josep Vicenç Foix
5.ª 1960 És a dir Clementina Arderiu
4.ª 1959 Els primers comtes catalans Ramon d'Abadal
3.ª 1958 Absència Josep Carner
2.ª 1957 Barcelona Josep Pla
1.ª 1956 Final del laberint Salvador Espriu

Referencias editar

  1. «Premi Lletra d'Or», Lletra, la literatura catalana a internet, (Consultado el 25 de mayo de 2012) (en catalán)
  2. «Lletra d’Or», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, (Consultado el 25 de mayo de 2012. (en catalán)
  3. [1]; (en catalán)
  4. [2]; (en catalán)
  5. «'Pagèsiques', de Perejaume, Premi Lletra d'Or 2012»; www.ara.cat, 30 de mayo de 2012. (en catalán)
  6. www.ara.cat, 16 de marzo de 2011, consultado el 25 de mayo de 2012. (en catalán)
  7. «Lluïsa Cunillé rep el Premi Lletra d’Or 2008 per ‘Après moi le déluge’», www.sies.tv, 24 de mayo de 2008. (en catalán)