Ricard Salvat

dramaturgo español (1934-2009)

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 17 de agosto de 1934-Barcelona, 24 de marzo de 2009) fue un dramaturgo, director teatral, novelista y profesor universitario español. Fue galardonado con la Cruz de San Jorge en el año 1996 y con el Premio Nacional de Teatro de Cataluña otorgado por la Generalidad de Cataluña en 1999.[1][2][3]

Ricard Salvat
Información personal
Nombre en catalán Ricard Salvat i Ferré Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 17 de agosto de 1934 Ver y modificar los datos en Wikidata
Tortosa (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 24 de marzo de 2009 Ver y modificar los datos en Wikidata (74 años)
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerte Hemorragia cerebral Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Educación
Educación doctor Ver y modificar los datos en Wikidata
Educado en Universidad de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Dramaturgo, escritor, profesor universitario, director de teatro y novelista Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Universidad de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Dramaturgia y novela Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de Real Academia Catalana de Bellas Artes de San Jorge Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Biografía editar

Estudió Filosofía en la Universidad de Barcelona, donde conoció al profesor José María Valverde, con quien trabajaría como ayudante tras acabar la carrera. En 1964, cuando Valverde abandonó su cátedra en solidaridad por la expulsión de José Luis Aranguren por parte de las autoridades franquistas, Salvat dejó también la universidad, a la que volvió tres años después, como ayudante del historiador de la literatura Antoni Comas. [4]

En 1953 entró en la Agrupació de Teatre Experimental, un grupo de teatro de aficionados universitarios que trabajaba obras en idioma catalán, por lo que el SEU les impedía ensayar en la universidad. En 1956 fundó, junto con Miquel Porter y Helena Estellés Teatre Viu, compañía dedicada a la improvisación y la pantomima. En 1960 fundó junto con Maria Aurèlia Capmany la Escuela de Arte Escénico Adrià Gual (EADAG),[5]​ y en 1975 la Escuela de Estudios Artísticos de Hospitalet de Llobregat.[4]

En la Universidad de Barcelona promovió la creación de la cátedra de Historia de las Artes Escénicas, de la que fue titular, y también de la Asociación de Investigación y Experimentación Teatral (AIET), de la que fue presidente. Entre 1977 y 1986 dirigió el Festival Internacional de Teatro de Sitges.[4]​ De 2004 a 2006 dirigió el Festival Internacional de Teatro de Tortosa Entrecultures, en su ciudad natal.

Murió el 24 de marzo de 2009 a causa de un derrame cerebral.[6]

Premios y reconocimientos editar

Montajes editar

Obra escrita editar

Novela editar

  • Animals destructors de lleis, México: Xaloc. 1961.
  • La cafetera, Barcelona: Barrigòtic. 1963.

Teatro editar

  • Mort d'home. Els espíes. Sis pantomimes Palma de Mallorca: Moll. 1963.
  • Nord enllà Barcelona: Occitània. 1965.
  • Ronda de mort a Sinera Barcelona: Barrigòtic. 1966.
  • Adrià Gual i la seva època Barcelona: Ed. 62. 1981.
  • Salvat-Papasseit i la seva època: però la joia és meva Barcelona: Ed. 62. 1981.

Ensayo editar

  • Els meus muntatges teatrals Barcelona: Ed. 62. 1966
  • El teatre contemporani Barcelona: Ed. 62. 1966
  • El teatre contempòrani 1. El teatre és una arma? Barcelona: Ed. 62. 1966
  • El teatre contempòrani 2. El teatre és una ètica Barcelona: Ed. 62. 1966
  • Sempre la llum Barcelona: Canigó. 1975
  • El teatre a Barcelona durant la il·luminació de gas i l'espectacle del XIX a Catalunya Barcelona: Seix Barral. 1980
  • Escrits per al teatre Barcelona: Institut del Teatre. 1990.

Referencias editar

  1. Francisco, Itziar de (26 de junio de 2003). «Ricard Salvat». El Cultural. Consultado el 6 de noviembre de 2017. 
  2. «Ricard Salvat, el gran agitador del teatro catalán de posguerra». El País. 25 de marzo de 2009. Consultado el 6 de noviembre de 2017. 
  3. Huerta, Javier; Peral, Emilio; Urzaiz, Héctor (2005). Espasa-Calpe, ed. Teatro español de la A a la Z. Madrid. p. 642-643. ISBN 9788467019698. (requiere registro). 
  4. a b c «El teatre és un lloc on s'expressa el pensament filosòfic» (en catalán). marzo de 2004. Archivado desde el original el 9 de mayo de 2008. Consultado el 24 de marzo de 2009. 
  5. Gómez García, Manuel (1998). Diccionario Akal de Teatro. Ediciones Akal. p. 751. ISBN 9788446008279. 
  6. «Fallece el dramaturgo Ricard Salvat a los 74 años». El País. 24 de marzo de 2009. Consultado el 24 de marzo de 2009.