Conxita Prim

música española

Conxita Prim (Barcelona, 7 de agosto de 1920 - Mataró, 7 de octubre de 1993) popularmente conocida como "Cleopatra", fue una pianista, compositora y pedagoga española.[1]​ Con un repertorio muy amplio, se especializó en la composición y en la pedagogía. Fue una de las figuras más transgresoras y relevantes de la escuela pianística catalana de la posguerra.[2]

Conxita Prim
Imatge retallada d'Anemone coronaria, relació d'aspecte 1,065, en què la flor omple la major part del marc
Información personal
Nombre de nacimiento Concepción Gras Pla
Otros nombres Conchita Prim
Nacimiento 7 de agosto de 1920
Barcelona
Fallecimiento 7 de octubre de 1993 (73 años)
Mataró
Nacionalidad Española
Lengua materna Catalán
Familia
Padres

Josefa Gras Pla

Antonio Prim Desumvila
Educación
Educación Liceu de Barcelona
Información profesional
Ocupación Música, pianista y compositora Ver y modificar los datos en Wikidata
Años activa 1935-1993
Seudónimo Cleopatra, Sándalo
Género Musica Clásica
Artistas relacionados Josep Punsola, Marcel Olm.

Biografía editar

Nació en el Raval de Barcelona el 7 de agosto de 1920, con el nombre de Concepción Gras Pla, hija de Josefa Gras Pla, madre soltera, y de Antonio Prim Desumvila. Estudió música y piano en el Liceu de Barcelona donde se especializó en composición. En 1928, se trasladó a Mataró con su madre, donde en 1934 debutó en el teatro Sala Cabanyes con un notable éxito seguido de más actuaciones en Cataluña.[3]

Durante décadas impartió clases de piano desvinculándose de academicismos y de escuelas oficiales. Fue admirada y criticada por su personalidad transgresora, reflejada no solo en sus composiciones sino también en sus vestidos y zapatos diseñados por ella.[4]

Obra editar

Parte de su obra, compuesta por un conjunto de composiciones manuscritas que incluyen numerosos esbozos y apuntes de harmonía se conservan en la Biblioteca de Cataluña.[5]

Utilizó el pseudónimo Sándalo en algunas de sus obras. Colaboró con poetas como José Mª Borrás, Lina Casanovas, Lluís Forns, Isidre Julià i Avellaneda, Josep Punsola i Vallespí, Pilar Sabaté y Josep M. de Sagarra.[6]

  • Balada / letra: Lluís Forns (1936-1937, 1971)
  • Frisances de Maig / letra: Lluís Forns(1937, 1960)
  • Jo faria una cala... ; A Arcàdia / letra: Josep Punsola i Vallespí (1949)
  • Marta xica i mar gran / letra: Josep Punsola i Vallespí (1949)
  • Els Meus pins / letra: Josep Punsola i Vallespí (1949)
  • Rauxa / letra: Josep Punsola i Vallespí (1949)
  • Sau / letra de Josep Punsola i Vallespí (1949)
  • Canço de Pluja / letra: Josep M. de Sagarra (1949-1950)
  • Danza triste : vals (1955)
  • El Claustro (1956)
  • Tempo de Ballet. Scherzo (1957)
  • Plany / letra: Lina Casanovas (1960)
  • El Cantar de los cantares (1961)
  • Inquietud [1961]
  • Requiebros (1961-1964)
  • Espurnes d'or / letra: Pilar Sabaté (1962)
  • Si et deixesis estimar (1962)
  • Brisa i cel radiant / letra: Pilar Sabaté (1963)
  • Cants de Soledat / letra: Pilar Sabaté (1963)
  • ¡Divina nit! / letra: Pilar Sabaté (1963)
  • La Mort / letra: Josep Punsola i Vallespí (1963)
  • El sol dora la terra / letra: Pil Baté, pseud. Pilar Sabaté (1963)
  • Calvalcán el Mar / letra: Pilar Sabaté (1964)
  • Cortejo fúnebre gitano (1964)
  • Hechizo ; Mística gitana ; Fiesta Sagrada (1964)
  • Corrientes de amor / letra: Pil Baté, pseud. Pilar Sabaté (1965)
  • Naixement a l'aigua / letra : Pil Basté, pseud. Pilar Sabaté (1965)
  • Paradís del sol / letra: Pilar Sabaté (1965)
  • Batalla de Mort / letra: Pilar Sabaté (1966)
  • Roses al vent  / letra: Isidre Juliá i Avellaneda (1966)
  • Cant de Vida / letra: Pilar Sabaté (1967)
  • La Cogida y la muerte (1967)
  • Salmo nº 23 (v. 22) (1967)
  • Salmo nº 93 (v. 92) (1967)
  • Poema gitano / letra: Pilar Sabaté (1967-1988)
  • Impresions (1968)
  • Canto de Zarzil (Tato) / letra: Pilar Sabaté (1970)
  • Ondina (1970)
  • Danza «Maria gitana» (1970-1973)
  • Misceláneas I, II, III (1970-1974)
  • Aleteo (1971)
  • Gaviotas : impressions (1971-1974)
  • Ave María de Liturgia Gitana : litúrgia giptauárabe [1971, 1990]
  • Para dos pianos : casta gitana (1972)
  • Tres disonancias (1972)
  • Guerrero sin paz (1972-1992)
  • Elegia : canto fúnebre (1975)
  • Mi niño moreno / letra: Encarna Martínez (1975)
  • Adagio : para piano y oboe; Danza de Magia; Gitano (1976)
  • Inquietud (1977)
  • Ratxa (1977)
  • “Aguas Bravas” / letra: Pilar Sabaté (1978-1988).
  • Pantomima nº 1 ; Pantomima nº 2 (1978)
  • Conversión (1980)
  • Primavera (1980)
  • Oleaje (1981)
  • Vals (1981)
  • Náyades (cuentos musicales) (1982)
  • Psiquis (1982)
  • Alquimia musical (1982-1983)
  • Las niñas de la féria : vals boston (1982-1983)
  • Mar negre (1982-1990)
  • Concierto breve : concierto piano y orquesta (1984)
  • Pena del Alma (1984)
  • Eucaristia (1985)
  • China Dance (1986)
  • Sensilis (1986)
  • A Teresa / letra: Pilar Sabaté (1988)
  • Canto Universal ; Himno (1988)
  • Roda el Món : combat del Món (1988)
  • El Califato de Córdoba (1991)
  • ¡¡Canto d Amor!! (1991)
  • El Brujito de la Montaña / letra de José Mª Borrás (s.a.)
  • Cant de roca i aigua / lletra: Pilar Sabaté (s.a.)
  • Fantasía Española (s.a.)
  • Gitan-jazz (s.a.)
  • Llac Màgic (s.a.)
  • Llum del cel, llac de puresa (s.a.)
  • Els Meus pins / letra de Josep Punsola i Vallespí (s.a.)
  • El Sacrificio (s.a.)

Notas y referencias editar

  • Gran Enciclopedia de la Música. Enciclopedia Catalana
  1. Arnaus, Àngels; Calmell, Cèsar; Capdevila, Reina; Riera, Santi, ed. (2022). Història de la pedagogia musical a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca de Catalunya. p. 265. ISBN 978-84-19326-24-9. 
  2. «Conxita Prim». Mataróescrit. 1 de noviembre de 1993. Consultado el 08-02-2024. 
  3. «Notas Comarcales (página 25)». La Vanguardia. 4 de noviembre de 1934. Consultado el 08-02-2024. 
  4. Puig i Giralt, Enric (2016). Rock i cultura pop a Mataró. Mataró: Fundació Iluro. pp. 101-102. ISBN 9788493799274. 
  5. «Prim, Conxita / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya». www.bnc.cat. Consultado el 7 de febrero de 2024. 
  6. Martinez, Sergi (1 de marzo de 1997). «El piano i la veu comparteixen protagonisme». Cronica de Mataró. Consultado el 08-02-2024. 

Enlaces editar