Maria Teresa Vernet

Maria Teresa Vernet i Real (Barcelona, 7 de marzo de 1907 - Barcelona, 16 de febrero de 1974) fue una novelista, poeta y traductora anterior a la guerra civil española.[1]

Maria Teresa Vernet
Información personal
Nombre de nacimiento Maria Teresa Vernet i Real Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 9 de marzo de 1907 Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 16 de febrero de 1974 Ver y modificar los datos en Wikidata (66 años)
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Poeta, traductora y escritora Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Estudió música, literatura y filosofía, cultivó la novela psicológica y ganó el premio Joan Crexells de narrativa con la novela Les algues roges. La obra de Maria Teresa Vernet es una pieza clave para entender el cambio que se produjo en la figura de la mujer en la época de la República que fue la autora, según Anna Murià «la de más sobresaliente personalidad literaria femenina de la preguerra». Vernet utiliza la literatura para mostrar nuevos referentes vitales a las mujeres de la época, se puede describir su personalidad como básicamente feminista.[1]

Biografía editar

Maria Teresa Vernet es una figura relevante de la nómina de autoras de la República que participaron en la normalización de la cultura catalana. De hecho, la relevancia le viene por la condición de ser la primera novelista —y única entre 1926 y 1931— con éxito de público, de crítica y, por lo tanto, autora con proyección.[2]


Pasó la infancia en Vilanova de Escornalbou, de donde era su padre, un maestro de escuela de la República que educó a su única hija en el marco de la libertad del individuo y la promoción intelectual. Poco después, se mudaron al barrio del Raval de Barcelona, ciudad donde Vernet vivió, quitado los periodos en que viajó, hasta su muerte el 1974.[2]

Su formación contiene ámbitos diversos cómo son la música —era cantante y tocaba el piano, e incluso llegó a publicar una antología de autores—, la literatura —menos del teatro, en todos los ámbitos— o la filosofía. Acabó el bachillerato e inició los estudios superiores. Una enfermedad, hizo que los tuviera que abandonar.[2]

Mujer de gran bagaje cultural, tiene una galería de influencias que van desde los autores que marcan sus obras —Spinoza, Platón, Descartes o Leibniz—, hasta los que tradujo —Huxley, Joyce, Greene, Swinnerton, etc.[2]

A partir de 1925, Vernet aparece puntualmente con algunas prosas y breves relatos en revistas como Art Novell o D'Ací i d'Allà, pero fue gracias a la segunda edición del Concurso de Novelas (1925) convocado por «La Novel·la d'Ara» que pudo publicar su primera obra, Maria Dolors, a finales de marzo de 1926. Una reseña de Farran i Mayoral —que fue su mentor— en La Veu de Catalunya fue el punto de salida para la autora, de quien destacaban la calidad formal —lengua y estilo— y su modernidad temática y de género.[2]

La trayectoria literaria de Vernet es regular y progresiva, si bien Neus Real apunta un «decaimiento» en los años anteriores a la Guerra Civil Española. La regularidad, a la vez, demuestra que Maria Teresa Vernet consiguió profesionalizarse en el mundo de las letras, cuando más tarde lo hizo Aurora Bertrana. Vernet también tuvo una vertiente social: era habitual del Ateneo Barcelonés, pero dónde más se dejó sentir fue en el Club Femenino y de Deportes de Barcelona donde, junto con Anna Murià o Enriqueta Sèculi apostaron porque la mujer tuviera una culturalización que le permitiera liberarse de la dependencia absoluta del hogar y abrirse camino en la nueva sociedad que la República proyectaba. También formó parte del Club de los Novelistas y de la Asociación de Escritores Catalanes.[2]

La Guerra Civil cortó por lo sano su carrera. No quiso reeditar sus obras bajo el paraguas de la dictadura que le frenó la vida y la carrera, y se dedicó únicamente a la traducción y a colaborar en la prensa de manera puntual. Era consciente de que ya no disfrutaba del prestigio y el reconocimiento anterior. Murió el 1974, soltera y sin descendencia.[2]

Obra editar

Novela editar

  • Maria Dolors, 1926
  • Eulàlia, 1927
  • El Perill, 1930
  • El camí reprès, 1930
  • Presó oberta, 1931
  • Final i preludi, 1933
  • Les algues roges, 1934
  • Elisenda, 1935

Poesía editar

  • Poesies I, 1929
  • Poesies II, 1931

Traducciones editar

Obras a los Juegos Florales de Barcelona editar

  • Tríptic. Les tres donzelles, 1924[3]
  • Dessota tàlem d'atmetller florit, 1924[4]
  • Nit d'abril, 1924[5]
  • Parla l'aimat, 1924[6]
  • Dues cançons. De l'amor, 1924[7]
  • En el camí, 1924[8]
  • A Montanya, 1924[9]
  • Les flors del atmetller, 1924[10]
  • Primera branca d'ametller florit, 1926[11]
  • L'Etern neguit, 1926[12]
  • La Nostra Vinya, 1926[13]

Referencias editar

  1. a b Exposició dones escriptores (PDF). Barcelona: Institut Català de les Dones. 2008. Archivado desde el original el 2 de febrero de 2014. Consultado el 23 de marzo de 2016. 
  2. a b c d e f g «Maria Teresa Vernet». Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA via OTRS). Consultado el 23 de marzo de 2016. 
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 10
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 12
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 17
  6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 35
  7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 40
  8. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 85
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 95
  10. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1924, documento 96
  11. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1926, documento 32
  12. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1926, documento 91
  13. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, año 1926, documento 93