|
La '''Catedral de Santa María de Lugo''' es un templo [[católico]] ubicado en la localidad de [[Lugo]], [[España]].
== Historia ==
La Catedral de Santa Maria de Lugo és un temple catòlic situat a la localitat de Lugo, Espanya.
Es tenen notícies del que va poder haver estat la primera església de Lugo des de la seva primerenca evangelització, possiblement en el segle I de la nostra Era, fins als temps del Bisbe Odoari a mitjans del segle VIII.
Se carecen de noticias de lo que pudo haber sido la primera iglesia de Lugo desde su temprana evangelización, posiblemente en el siglo I de nuestra Era, hasta los tiempos del [[Obispo Odoario]] a mediados del [[siglo VIII]].
Sabem que aquest bisbe, a qui evoca un acròstic medieval en una pedra col.locada sobre la porta interior oriental d'accés al temple, va dur a terme la restauració de l'edifici llavors preexistent.
Sabemos que este obispo, a quien evoca un [[acróstico]] medieval en una piedra colocada sobre la puerta interior oriental de acceso al templo, llevó a cabo la restauración del edificio entonces preexistente.
Per un diploma d'Alfons II, datat el 27-III-832, conegut a través d'una redacció possiblement interpolada més tard, sabem que la catedral odoariana era un edifici de gran bellesa, per la qual cosa el Rei Cast el va adoptar com a model per construir la d'Oviedo. ▼Catedral Lugo Galicia.jpg
▲PerPor un diploma d'Alfonsde [[Alfonso II de Asturias|Alfonso II ]], datatfechado el 27-III-832, conegutconocido a través d'de una redaccióredacción possiblementposiblemente interpolada mésmás tardtarde, sabemsabemos que la catedral odoariana era un edificiedificio de gran bellesabelleza, perpor lalo qual cosaque el ReiRey CastCasto ello vaadoptó adoptarcomo commodelo a model perpara construir la d'de Oviedo.
A les deficiències de construcció i als setges de les guerres potser es va deure el que en el primer terç del segle XII es trobés l'edifici en unes condicions tals que van obligar al bisbe Pere III amb el seu capítol i altres persones notables de la ciutat a concertar 1.129 amb el mestre Ramon la construcció d'un nou temple d'acord amb l'estil arquitectònic llavors imperant, el romànic.
[[Archivo:Catedral_Lugo_Galicia.jpg|thumb|left]]
La Catedral de Lugo actual és una catedral romànica, la construcció es va iniciar el 1.129 i va finalitzar en 1273. Va ser dissenyada pel mestre Ramon de Monforte i dedicada a Santa Maria, anomenada Mare de Déu dels Ulls Grans. Una de les seves joies artístiques és el retaule renaixentista que estava a l'altar major, obra de Cornelis d'Holanda, i que es va partir a conseqüència del terratrèmol de Lisboa de 1755. Després d'això es va decidir dividir-lo en diversos fragments, els dos grans dels quals es troben actualment en ambdós extrems de la nau de creuer.
A las deficiencias de construcción y a los asedios de las guerras acaso se debió el que en el primer tercio del [[siglo XII]] se hallara el edificio en unas condiciones tales que obligaron al [[obispo Pedro III]] con su cabildo y otras personas notables de la ciudad a concertar en [[1129]] con el maestro Raimundo la construcción de un nuevo templo conforme al estilo arquitectónico entonces imperante, el románico.
La catedral posseeix el privilegi papal d'exposició permanent del Santíssim Sagrament que és tret en processó, d'aquí el calze i l'hòstia que apareixen a l'escut de la ciutat amb la llegenda Hic hoc misterivm fidei firmiter prifitemvr (Creiem amb fidelitat en aquest misteri) , en referència al misteri de la consagració del cos de Crist i que es va traslladar al propi escut de Galícia. Aquest fet fa que es denomini a Lugo la ciutat del Sagrament
La '''Catedral de Lugo''' actual es una catedral románica cuya construcción se inició en [[1129]] y finalizó en [[1273]].
S'hi accedeix des de la muralla a través de la Porta de Santiago.
Fue diseñada por el maestro [[Raimundo de Monforte]] y dedicada a Santa María, llamada [[Virgen de los Ojos Grandes]].
Característiques [edita]
Una de sus joyas artísticas es el retablo renacentista que estaba en el altar mayor, obra de [[Cornelis de Holanda]], y que se partió a consecuencia del terremoto de Lisboa de [[1755]]. Tras ello se decidió dividirlo en varios fragmentos, los dos mayores de los cuales se encuentran actualmente en ambos extremos de la nave de crucero.
Cruceiro de la Plaça de Santa Maria, amb l'absis gòtic de la catedral de fons
La catedral posee el privilegio papal de exposición permanente del [[Santísimo Sacramento]] que es sacado en procesión, de ahí el cáliz y la hostia que aparecen en el escudo de la ciudad con la leyenda '''Hic hoc misterivm fidei firmiter prifitemvr''' (Creemos con fidelidad en este misterio), en referencia al misterio de la consagración del cuerpo de Cristo y que se trasladó al propio escudo de Galicia. Este hecho hace que se denomine a Lugo la ciudad del Sacramento
Se accede desde la [[muralla de Lugo|muralla]] a través de la [[Muralla de Lugo#Puertas|Puerta de Santiago]].
Té una planta de creu llatina amb tres naus, creuer i girola amb cinc capelles absidales.La capçalera és triabsidal.
La nau gran es cobreix amb volta de canó apuntat i els laterals amb volta de canó i aresta, de nervis en el creuer, i volta de canó amb llunetes en el trifori. Les finestres del trifori són d'arc agut o apuntat a l'interior i l'exterior.
A l'esquerra de l'entrada a la catedral hi ha la Torre Vella, gòtica, rematada per un cos de campanes renaixentista, acabat per Gaspar de Arce el 1580.
A la plaça de Santa Maria hi ha un cruceiro de data desconeguda, a la capçalera de la catedral, al costat dels absis, en el tram que va entre la torre-campanar i la capella de la Mare de Déu dels Ulls Grans.
Estils [edita]
Són romànics els paraments verticals i volta de la nau del creuer, el mateix que la major part de la nau major, laterals i trifori, les voltes van ser refetes en el segle XVIII.
Pertanyen al gòtic el primer cos de la capella major i la girola amb les seves capelles absidals adossades (1320-1360), llevat de la central, així com les antigues de Sant Domingo de los Reyes (1370) i San Froilán (1480), que actualment formen l'anomenada del Pilar, a més del primer cos de la torre de les campanes (cap a 1.570 o abans) i el nàrtex o pòrtic nord (1510-1530), no la portada.
Al barroc s'adjudica la sagristia (1678), la sala capitular i els seus voltants (1683), el claustre (1714) i la capella central de la girola, anomenada dels Ulls Grans (1726). L'renaixentista emmarquen els estudiosos el segon cos de la capella major, l'actual capella de Sant Foil.
La façana, d'altra banda, correspon a un projecte en estil neoclassicista de finals del segle XVIII de l'autoria de Julián Sánchez Bort. Aquest projecte es mou en l'òrbita del que Ventura Rodríguez va proposar per a la façana de la catedral de Pamplona, que al seu torn recull l'esquema d'església torrada proposat per Serlio. La conclusió de la façana té lloc a finals del segle XIX, amb el remat de les dues torres. Aquestes corresponen a un disseny de Nemesio Cobreros inspirat en el projecte original de Sánchez Bort.
Porta Nord [edita]
És el més destacat de l'estil romànic de la catedral, està emparada per un pòrtic de principis del segle XVI, cobert d'una volta estelada, manat aixecar pel bisbe Pere Ribera.
Està formada per tres arquivoltes i guardapols d'arcs de mig punt i llinda bilobulat amb l'ametlla mística amb un esplèndid Pantocràtor sedent, penjant de l'ametlla un penjoll amb forma de capitell on es representa l'Últim Sopar. Està tallada en marbre i data del segle XII, els ferratges de la porta són del segle XIII.
Un preciós dístic hexàmetre en llatí, en les tres cares visibles de l'àbac, descriu l'escena representada: L'Últim Sopar, la Eucarística original, on l'autor del Apocalipis i de l'Evangeli de Sant Joan (13, 22-25) està al costat del Senyor, recolzat sobre el seu pit: DISCIPVLVS DOMINI Placide DANS / MEMBRA QVIETI DVM CVBAT IN SOPAR / CELESTÍ vidit AMENA: "El deixeble del Senyor, plàcidament, donant els seus membres al repòs, recolzat, en el Sopar, va veure celestials meravelles". És a dir relaciona l'Sopar amb la Revelació de la Glòria a l'Apocalipsi. La paraula QVIETI es correspon amb el rostre plàcid de S. Juan adormit. La paraula DOMINI "del Senyor", abreujada DNI, està escrita amb un sol signe D en que s'inscriu NI, és a dir, en un notable exemple de l'ús de @ per domini: 'a casa'.
Aquest penjoll va ser reproduït en una sèrie de segells de correus d'Espanya en 1969 amb motiu del tricentenari de l'Ofrena del Regne de Galícia a Crist Sagramentat en aquesta Catedral.
Interior [edita]
Tresor [edita]
Del Tresor, només queden algunes restes després del saqueig napoleònic el 1809.
Posseeix una destacada col lecció de calzes dels segles XV al XIX.
Destaca la custòdia del segle XVII de Juan de Arfe, la corona de la Mare de Déu dels Ulls Grans i el reliquiari de Sant Froilà.
== Características ==
| 