Discusión:Historia del topónimo Torrente

Según el INE, en 1842 (que es el primer dato recogido en la página web) el nombre oficial de la ciudad era "Torrente", y no Torrent. --Rodriguillo | Discusión 18:59 19 feb 2008 (UTC)

                 ARROS ROSEJÁT TORRENTÍ

           Fa molts anys que vaig tastar         
           un plat bó i tradicional.
            Era un arros preparát 
           en cassoleta de fang.
            Per Nadal...o per San Blai,
           no em recorde bé la data,
           Vicént ens va contvidar
           i diárem en sa casa.
            Eixa mansió de Torrént
           allá per els anys sisanta
           porte al cap sémpre pressént 
           i recordar ho, m´encanta
           per  motíus que jo us diré.
             María, tota bondát.
            Quina dona tant divina.
              Preparánt el rosetját
            tot el matí dins la cuina.
            Pep Simó, Maria Dolórs,
           Tio Fredo i Visèntica,
           Gabriel, Consuelo i com no
           Viçent Beguer i Agustina.
            ¡ Ah!...i per supóst l´anfitrió
            que no pot menjar ni tonyina
            ni cosses que dúguen dolç
            pero te tanta alegría
            de menjar un plat d´arrós 
            amb la grata companyía
            dels seus bons amícs del cor....
             De la taula d´els xiquéts
             qu´érem quasi una vinténa
             quedaren dos tramuséts
              I tots en la pantxa plena
             s´en eixirem al carrer-
              Jugárem a "XURRO VÁ" 
              i al "AMA CARABASSERA"
              fins que passá el Tio Tomás
              a l´ora de la verena
              cridánt lo de ¡ Aiguaaa Çibaaa..!
              i al momént la pastisera 
              oferíntmos la ensaimá.
               I en açó vullc recordár 
              al amíc Vicent Ortí
               I a María, qu´ens bordá
              EL ROSETJÁT TORRENTÍ.
       Dedicát als que están i als que no están este HOMENATJE.

                                   EL TIO FREDO

ARROS ROSETJÁT TORRENTÍ

                 ARROS ROSEJÁT TORRENTÍ

           Fa molts anys que vaig tastar         
           un plat bó i tradicional.
            Era un arros preparát 
           en cassoleta de fang.
            Per Nadal...o per San Blai,
           no em recorde bé la data,
           Vicént ens va contvidar
           i diárem en sa casa.
            Eixa mansió de Torrént
           allá per els anys sisanta
           porte al cap sémpre pressént 
           i recordar ho, m´encanta
           per  motíus que jo us diré.
             María, tota bondát.
            Quina dona tant divina.
              Preparánt el rosetját
            tot el matí dins la cuina.
            Pep Simó, Maria Dolórs,
           Tio Fredo i Visèntica,
           Gabriel, Consuelo i com no
           Viçent Beguer i Agustina.
            ¡ Ah!...i per supóst l´anfitrió
            que no pot menjar ni tonyina
            ni cosses que dúguen dolç
            pero te tanta alegría
            de menjar un plat d´arrós 
            amb la grata companyía
            dels seus bons amícs del cor....
             De la taula d´els xiquéts
             qu´érem quasi una vinténa
             quedaren dos tramuséts
              I tots en la pantxa plena
             s´en eixirem al carrer-
              Jugárem a "XURRO VÁ" 
              i al "AMA CARABASSERA"
              fins que passá el Tio Tomás
              a l´ora de la verena
              cridánt lo de ¡ Aiguaaa Çibaaa..!
              i al momént la pastisera 
              oferíntmos la ensaimá.
               I en açó vullc recordár 
              al amíc Vicent Ortí
               I a María, qu´ens bordá
              EL ROSETJÁT TORRENTÍ.
       Dedicát als que están i als que no están este HOMENATJE.

                                   EL TIO FREDO