|
*Tomàs Bonell, Jordi; ''Descobrir Catalunya, poble a poble'', Prensa Catalana, Barcelona, 1994
*[http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0007525 Artículo en la Enciclopedia Catalana (en catalán)]
Actualment el model econòmic municipal amb les seves comunicacions amb la capital Catalana i Tarragona fa que l' economia giri en el sector terciari.
D'un temps ença l'economia Bisbalenca ha estat basada en anar a treballar a fora, en aquestos moments 2009, el sistema econòmic està canviat amb l'instal.lació d'una zona industrial de primera magnitut que generarà uns 500 llocs de treball de manera directa, reservats en primer terme als Bisbalencs i desprès extensible a la resta de ciutadans del Penedès.
Aquesta nova implantació al territori servirà per fixar la residència i fer del municipi, un municipi capital dins de l'economia comarcal, especialment en el sector interior.
La Bisbal és un municipi que comença a caminar. La Bisbal pionera a la Vegueria Penedès amb l'utilització de les noves tecnologies i l'us eficient de l'energia en edificis públic, un nou projecte d'implementació progressiva que amb un màxim de 20 anys reduirà el consum energètic municipal en un 60%.
Aquest nou model econòmic, de zona industrial, tot i no ser el mes desitjable, a llarg termini, si que dona sortida a la greu situació econòmica que te el municipi junt amb la zona del Baix Penedès que en uns anys havia basat el seu creixament en el sector de la construcció fins que aquest sistema ha fet fallida degut als accesos de la Banca, particulars i el govern espanyol que ho ha permès.
Un dels temes capitals que ha estat capaç de regular el municipi ha estat poder planificar acuradament el creixament urbanístic que estava previst, fins el 2007, la manca de normativa municipal respecte a la superficie útil dels habitatges, feïa possible la construcció de micro vivendes de 30 metres quadrats que en aquells moments era el que estava permés per la Generalitat ( actualment la superfície mínima és de 40 mettres quadrats).
Aquet desgavell urbanístic permetia una especulació sobre el casc urbà i els habitatges ancestrals, reduïnt les cases ancestrals per convertir-les en micro vivendes. Tot això amb un pla per construïr mes de 1300 microvivendes.
actualment gràcies a l'ordenació urbanística feta l'any 2008, s' ha reduït aquest creixament abusiu i s'ha controlat el creixament, optant per un creixament pausat en el temps i mes sostenible.
== Enlaces externos ==
| 