|
== Contexto geográfico ==
'''EL TERME DE L'ARMENTERA'''
El término municipal consta de una extensión de 6 km² y 7 metros de altitud. Los límites del [[municipio]] son al norte con [[San Pedro Pescador]], al este con el [[Mar Mediterráneo]], al sur con [[Viladamat]] y al oeste con [[Torroella de Fluviá]].
El terme municipal de L'Armentera està situat a l'Alt Empordà, al sud-est i vora el mar encara que no arribi a la platja; uns 200 metres el punt més a prop; limita al nord amb els municipis de Sant Pere Pescador i Torroella de Fluvià mitjançant el riu; a l'oest amb el de Ventalló; al sud amb Ventalló i L'Escala i a l'est amb Sant Pere Pescador que ens tanca per acabar d'arribar a la platja; l'extensió superficial total del terme es d'uns 5 km2; és un dels ter¬mes més petits que hi ha a la província de Girona,
La població és d'uns 830 habitants actualment; està a uns'35 km de la capital; uns 18 km de Figueres, uns 22 de Roses, uns 4 km de Empúries, etc, Per anar a la platja s'ha d'anar o bé a Sant Pere o a Empúries ja que per ara no hi ha cap camí directe a la platja.
Les festes patronals de L'Armentera per Santa Cristina el 24 de juliol i per Sant Martí l'1 1 de novembre; també es celebra el Carnestoltes on s'ofereix al foraster una suculenta arrossada; totes aquestes festes són molt boniques i animades, especialment la d'estiu.
El terme de L'Armentera és pràcticament planer, té una lleugera inclinació cap al mar i cap al sud; la màxima cota és dins el poble, al punt anomenat ei Puig, que és de 7 m, damunt el nivell del mar, i la més petita és a tocar ei rec Madral a la Barraca que no arriba a 4 m.
La toponímia del nostre terme és un fidel reflex dels noms amb els terrenys que anomena pel que fa la superfície del terme; n'hi ha forces, així començarem per anomenar-los pel nord, cap a l'est, sud i oest.
'''Les Trencades''': són els terrenys al nord, tocant ai terme de Sant Pere i allà on ei riu hi passava abans de trencar cap ai nord, a l'any 1421,
'''El Pedregar''': que vol dir que hi havia moltes pedres i sorra perquè també hi havia passat ei riu; és el troç de terra que toca les trencades i a Santa Cristina.
'''Santa Cristina''': és el troç de terra entre el Pedregar i les Bai-xures a cada costat de la carretera de Sant Pere; pren ei nom de l'ermita de la Santa, que el riu se la va emportar per alià a l'any 1790.
'''Les Baixures:''' en aquell temps ei terreny més bo del terme;
entre Sta, Cristina, el Pedregar i Rec Veli.
'''El Clot de les Baixures''': el troç que fa més baix vora el rec del molí on abans hi passava el riu.
'''El Rec Vell'''; els camps que hi ha a cada costat de l’anomena’t rec,
'''El Molí''': tot el troç de terra que hi ha davant de 1!esmentat molí i tota vora de rec fins a on hi havia el corriol dels Prats; també hi ha els camps de les barques, perquè hi havia Tembarcader,
'''Els Pujals''': tot el troç de terra que hi ha a cada costat del camí del mateix nom que va del camí del molí fins al travesser, lloc on la terra de quan en quan s'enfonsava i el camí era fondo,
'''La fenrera''': entre els Pujals i la Font d'en Carbó, lloc que vol dir que hi havia molt bona terra; també hi ha el troç que en deien la rajoleria perquè en aquells temps, 1.600 enrera, d'aquella terra en feien els rajols per fer les cases del poble i les parets de tapia.
'''Font d'en Carbó''': tot aquell troç de terra que hi ha davant de la font; la font ja no hi és; porta el nom d'un propietari d'aquell temps del poble.
'''Els Salats''': totes les terres que hi ha a cada costat del camí del mateix nom; vol dir que en aquestes terres a l'hivern hi surt el sal mastec?
'''La Carreterassa''': tots els camps que hi ha des de la Creu dels Prats fins a L’agulla de cada costat.
'''Pont de l’Omeda'''; tot el troç que hi ha des del pont de l'Agulla fins al dels Prats i el Mas Ballet, se'n diu així pels oms que hi devia haver,
'''El Mas Ballet''': totes les terres que hi ha a cada costat del camí que va al mas fins arribar al rec Madral; se'n diu així pel nom del mas que hi havia: era una borda, era habitada del 1500,
'''La Barraca'''; a cada costat del camí, fins al Madral i Riu Vell; en el seu temps era una borda, també habitat del 1500 enrere; era propietat d'un tal Ballet,
'''La Sabatera''': troç de terra entre el camí del Mas Borda, el Madral i les terres del Mas Ballet; en diuen això perquè la seva terra és argilosa i forta com les soles de sabata.
'''Els Prats Grossos:''' tot el terreny que hi ha entre el camí del Mas Borda, l'Agulla Madral i a cada costat de la carretera que va a Empúries, fins a tocar a les feixes; se'n diu Prats perquè no eren res més que pasturatges i aiguamolls,
'''Feixes de Prats''': llargues i curtes: és el troç que hi ha del camí de les Closes d'un costat, fins al Prats grossos de Fa'ltre, i entre l'Agulla i el Madral hi ha feixes llargues (800 m) i curtes (190 m).
'''L'Agulla''': els camps de l'Agulla són els que hi ha entre la mateixa, les Bemes, els Salats i la Terrera.
'''Les Bernes''': troç de terra que hi ha entre el camí de les Clo¬ses, tocant els camps de l'Agulla, del salats i els del pujals, '
'''La Porra''': és un camp d'una vessana que hi ha a l'altre costat del camí de les ciosses, que pertanyia a l'Església i el varen donar al baró de L'Armentera, en Xatmar, a canvi de no haver-lo d'anar a esperar cada vegada que venia al poble amb processó i amb la porra; és a davant de les Bernes,
'''La Dressera''': les terres que hi ha a cada costat del camí i cornol del mateix nom i que van del camí de les Glosses al corriol; en diuen Dressera perquè del poble va dret al camí de les dosses sense passar pel Padró,
'''El Padró''': és el troç que hi ha entre el camí que va a Saldet i la carretera que va a Vilademat i algun camp de l'altre costat fins a tocar ei poble; se'n diu Padró perquè a la punta on hi ha la creu dels camins, hi havia l'ara i la creu de cap de terme, que ja abans de la guerra era mig esgavellat i amb la guerra ho varen acabar de destruir-ho i no 'ha tornat a refer més.
'''Els Fluvinets''': són totes les terres que hi ha de la carretera de Saldet i Sant Pere i de cementiri seguint el marge de les motes fins el camí de la Pussa,
'''La Pussa''': són els camps que hi ha entre el camí del mateix nom fins al de la Debaixada i seguint el marge de les motes fins el dels Fluvinets.
'''El Cagaloca''': són les terres i pedregars que hi ha des dels Fluvinets seguint el camí de partició del terme amb Saldet; va fins al riu i segueix tot el troç que hi ha entre el riu i el marge de la mota.
'''Pesquers''': gairebé tot aquest paratge és del terme de Sal-det; només un petit troç a tocar el riu i al cantó del Cagaloca.
'''La Debaixada:''' són totes les terres i pedreguet que hi ha bai-xant el camí del mateix nom i de cada costat, i entre el riu i el marge de la mota fins a tocar el paratge de Santa Cristina.
Totes aquestes denominacions són les que corresponen als diferents paratges de que es compon ei nostre terme i que és marcat al planell.
== Lugares de interés ==
| 