Els testimonis més rellevants de la presència humana primerenca sexo en aquests territoris correspon a l'important grup d'abrics amb art rupestre prehistòric de dues etapes culturals ben diferents. Els més antics pertanyen al dels grups caçadors-recol.lectors epipaleolítics, Art Llevantí (10.000-6.500 anys abans del present), una expressió pictòrica figurativa (no naturalista com erròniament es qualifica). Li van seguir les expressions, també creencial, dels grups productors neolítics, l'anomenat Art Esquemàtic (6.500-3.200 anys abans del present), una manifestació sustentada en l'abstracció. El primer descobriment científic de pintures va córrer a càrrec de Josep Iglésias, l'any 1927, qui al costat de Salvador Vilaseca durien a terme l'estudi de les pintures de:'' '[[Cova de les Creus]]''','' '`[[Mas d' en Carles]]'' ',''' Mas d'en Britus I i II'' 'i''' Mas de la Baridana'' ', totes amb Art esquemàtic. Transcorrien diversos anys fins que, l'any 1943, Salvador Vilaseca descobreix el'' 'Mas d'en LLort'''-el primer jaciment amb Llevantí-mentre el guarda forestal Josep Òdena Andreu permet la troballa de les pintures del''' Portell de les Lletres'' '(AE); aquestes últimes interpretades equivocadament com gravats des del 1830 per F. Torres Amat. El fill d'aquell forestal descobriria el 1950, amb tot just 7 anys d'edat, noves pintures: el'' 'Mas d'en Ramon d'en Bessó''' (AL). La seqüència de troballes s'interromp fins que, el 1977, un equip integrat per Anna Alonso, Marisa Melgarejo i Orencio Medina, reconeixen una nova figura llevantina al Mas d'en Llort. El 1989, i com a resultat de diverses campanyes de prospecció, [[Alexandre Grimal Navarro]] descobreix un nou abric pintat amb una dotzena de motius: el'' 'Mas d'en Gran''' (AE), i Anna Alonso el modest abric del barranc del '' 'Mal Torrent o del Mas Pas''' (AE), encara que aquest últim pertany al terme de Vilaverd. Totes aquestes mostres pintades es constitueixen en testimonis extraordinàriament valuosos de la capacitat intel.lectual humana, i per això han estat declarats'' 'Patrimoni Mundial''' per la UNESCO, el 1998, sota el nom administratiu convencional d'art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica. (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistoric)
