Diferencia entre revisiones de «Agenda 21 de la cultura»
Contenido eliminado Contenido añadido
Deshecha la edición 46495807 de Agenda21culture (disc.) |
Deshecha la edición 46495731 de Agenda21culture (disc.) |
||
Línea 4:
El setembre de 2002, durant la primera Reunió Pública Mundial de Cultura, celebrada en [[Porto Alegre]], va aparèixer la idea de redactar un document orientador de las polítiques culturals locals, un documento que fos equiparable al que l’[[Agenda 21]] va significar per al medi ambient el 1992.
Després de quasi dos anys de treball, el document final es va aprovar el 8 de maig de 2004 a Barcelona durant el IV Fòrum d’Autoritats Locals per a la Inclusió Social de Porto Alegre, en el marc del primer [[Fòrum Universal de les Cultures]]. El 15 de setembre del mateix any es va presentar a UN-HABITAT i a la [[UNESCO]]. A partir d’octubre d’aquest mateix any, l’organització mundial [[Ciutats i Governs Locals Units]] (CGLU) (l’ONU de les ciutats) va assumir la coordinació de l’Agenda 21 de la cultura. CGLU és l’associació d’ajuntaments més gran del món, fundada el maig de 2004 per defensar la democràcia i l’autonomia local i per poder sentir la veu de les ciutats en els fòrums internacionals. I dins de CGLU, la Comissió de cultura gestiona l’Agenda 21 de la cultura, que està presidida per l’[http://www.bcn.cat Ajuntament de Barcelona]], i vicepresidida pels ajuntaments d’[http://international.stockholm.se/Politics-and-organisation/Organisation/The-City-Council Estocolm], [http://www.mairie-lille.fr/en Lille]] i [http://www.buenosaires.gov.ar Buenos Aires].)
Al voltant de 350 ciutats, governs locals i organitzacions de tot el món estan vinculats a l’Agenda 21 de la cultura.<ref>* {{Cita publicación
| autor = CGLU, Comissió de cultura
Línea 38:
L'Agenda 21 de la cultura és una eina per potenciar el paper de la cultura en les polítiques urbanes i és també l’eina per convertir els temes culturals en el quart pilar del desenvolupament sostenible. En efecte, el model de tres pilars del desenvolupament sostenible (medi ambient, inclusió social i economia), o bé no inclou la cultura, o bé la considera un element instrumental. Per aquest motiu, l’Agenda 21 de la cultura proposa reforçar les polítiques locals, afirmant tant la importància d’unes polítiques culturals sòlides i autònomes, com l’establiment de ponts amb altres àmbits de la governança local, i integrar la cultura com un element fonamental del nostre model de desenvolupament i fer seva la idea proposta per l’investigador i activista australià Jon Hawkes ([http://www.fourthpillar.biz www.fourthpillar.biz]) a la seva obra ''The Fourth Pillar of Sustainability. Culture’s Essential Role in Public Planning''. L’extensa labor i l’activisme de l’Agenda 21 de la cultura van portar el Bureau Executiu de CGLU a liderar l’elaboració del document d’orientació política “La cultura es el cuarto pilar del desarrollo sostenible”, que es va aprovar el dia 17 de novembre de 2010, en el marc de la Cimera Mundial de Líders Locals i Regionals – 3r Congrés Mundial de CGLU, que es va celebrar a Ciutat de Mèxic. Aquest document inaugura una nova perspectiva i apunta a la relació entre cultura i desenvolupament sostenible a través d’un doble angle: desenvolupant una sòlida política cultural i apostant perquè hi hagués una dimensió cultural en totes les polítiques públiques.
D’altra banda, des de la Comissió de cultura de CGLU s’ha treballat perquè la cultura s’integrés de manera explícita en els programes de desenvolupament de les [[Nacions Unides]] que tenen com a objectiu aconseguir els [[Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni]]. Després d’algunes accions de sensibilització, durant la Cimera dels Objectius del Mil·lenni, l’Assemblea general de l’ONU va aprovar el document final de la cimera que menciona la cultura com a dimensió important del desenvolupament.
== Enllaços externs ==
| |||