Diferencia entre revisiones de «Ermita de Sant Medir»

Contenido eliminado Contenido añadido
referencias
Mas referencias
Línea 2:
[[Archivo:Ermita de Sant Medir 1.jpg|thumb|La ermita de Sant Medir en Sant Cugat del Vallés.]]
 
La '''ermita de Sant Medir''' es un santuario situado en la [[sierra de Collserola]], en el [[término municipal]] de [[San Cugat del Vallés]] ([[Cataluña]]). Cada 3 de marzo se celebra allí el tradicional encuentro de Sant Medir.<ref>{{ref-libro|url=http://books.google.es/books?id=CQK1JzPquRwC&pg=PA29&dq=ermita+de+sant+medir+sant+cugat+del+valles&hl=es&sa=X&ei=G45-Uv2TAqGk0QXt14GwCg&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=ermita%20de%20sant%20medir%20sant%20cugat%20del%20valles&f=false|capítulo= De San Cugat del Vallès a Sant Medir|título=Les Rutes en bicicleta del "Cavall fort": 26 itineraris fàcils per Catalunya|editorial=Cossetània Edicions|año=2005|nombre=Joan|apellidos= Portell Rifà|idioma= catalán|página= 28}}</ref> Está cerca del antiguo camino romano de [[Egara]] (TerrassaTarrasa) a [[Barcino]] (Barcelona) que -pasando por ''Castrum Octavianum'' (Sant Cugat) - entraba a la sierra de Collserola por el valle de Gausac (o valle de Sant Medir).<ref>{{ref-libro |apellido=Lorenzo |nombre=Cecília |apellido2=Fernández |nombre2=Isaac |editorial=Diputació de Barcelona. Ormobook serveis editorials|título= Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona |idioma=catalán |ubicación=Barcelona |año= 2009 |páginas= 117 |id=B-38.667-2009}}</ref>
 
Llamada antiguamente ''de Sant Emeteri'', la ermita es de origen [[románico]], aunque debido a las transformaciones que ha sufrido no queda casi ningún vestigio original, consta de planta rectanular con sacristía. Al exterior se aprecia un campanario de [[Espadaña (arquitectura)|espadaña]] y la puerta de entrada con [[arco de medio punto]], donde se encuentra un relieve grabado datado en 1447 con las imágenes de la Santísima Trinidad.<ref>{{ref-libro|url=http://books.google.es/books?id=AwxXDmzhFNUC&pg=PA36&dq=ermita+de+sant+medir+sant+cugat+del+valles&hl=es&sa=X&ei=G45-Uv2TAqGk0QXt14GwCg&ved=0CDwQ6AEwAQ#v=onepage&q=ermita%20de%20sant%20medir%20sant%20cugat%20del%20valles&f=false|página=36|apellidos=Pedró i Fontanet|nombre= Rogeli|título=Llegendes de Sant Cugat del Vallès: mites, faules i narracions populars|año=2005|editorial= Cossetània Edicions|idioma= catalán|isbn= 9788497911696}}</ref> En el año [[962]] se encuentra la primera referencia documentada a la ermita como propiedad del [[monasterio de Sant Cugat]] y como una de las cinco parroquias del término. Los monjes del monasterio la tuvieron bajo sus cuidados hasta el año [[1446]].<ref name= "ermita">{{cita web|url=http://www.guiaparcollserola.com/index.php/tag/ermita-de-sant-medir/|título=Ermita de Sant Medir|idioma=catalán|fechaacceso= 9 de noviembre de 2013}}</ref>
 
La popularización de la leyenda de Sant Medir convirtió a la ermita en destino de peregrinos. En el año [[1802]] se celebró la primera romería de sant Medir,<ref>{{citar web|url=http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20130726/54378131419/visita-al-corazon-de-la-ermita-de-sant-medir.html|título= Visita al corazón de la ermita de Sant Medir|editorial= La Vanguardia|fechaacceso= 9 de noviembre de 2013}}</ref> y a partir de [[1846]] se añadieron los romeros de la villa barcelonesa de [[Distrito de Gràcia|Gracia]].En julio de [[1936]] la ermita fue saqueada e incendiada.<ref>{{cita web|url= http://www.nodo50.org/casc/mota/La-milicia-local-i-la-repressio-a-la-reraguarda|nombre=José Fernando |apellidos=Mota Muñoz |título= La milicia local i la repressió a la reraguarda|fechaacceso= 9 de noviembre de 2013|idioma=catalán}}</ref>
 
En su interior hay unos esbozos originales del año [[1948]] de las pinturas murales que el artista local [[Josep Grau-Garriga]] proyectó y que no se llegaron a realizar.<ref name= "ermita"/>
 
== Galería de imágenes ==