Diferencia entre revisiones de «Josep Rovira i Bruguera»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Línea 27:
==Biografía==
Hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta,<ref>[[Archivo: Can Rovira de la Volta.jpg|thumb|175px| Masía de Can Rovira de la Volta en Jorba (Anoia). Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.]] [[masía|Masía]] de [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 Can Rovira de la Volta]: edificio de [[Jorba]] ([[Anoia]]) catalogado como bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. Fue propiedad, por donación en [[1811]] de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 Prat] ([[1763]]-[[1843]]), hijo y heredero de Josep Rovira i Soler, jurado de Jorba, de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 Solà] ([[1793]]-[[1870]]), casado en segundas nupcias ([[1834]]) con Paula [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW Casanella] i Ventosa, padres de Ramon Rovira i Casanella. [https://app.box.com/embed/o9e6h15fnh0cvxo.swf R<small>AJA I</small> B<small>ORRÀS</small>, Miquel ''et. ál.'' (2011): ''Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba'', ''Catàleg de Béns Protegits'', ''Patrimoni Arquitectònic'', Jorba, Ajuntament de Jorba, p. 23 (A19).] ↑ [[Gran Enciclopedia Catalana|''Gran Enciclopèdia Catalana'']] (edición digital): "El poble de Jorba" en ''Jorba'' [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 (entrada)]. ↑ ''Inventari del Patrimoni Arquitectònic'' (Base de dades Gaudí): Can Prat, de Vilaclara, término de [[Castellfollit del Boix]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 (ficha)]; Can Solà de la Roca (o Can Solà de la Balma), de [[Sant Pau de la Guàrdia]], término del [[Bruch|Bruc]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 (
[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/10/19/pagina-9/33294866/pdf.html oficio del concejal Josep Rovira i Bruguera solicitando al Ayuntamiento de Barcelona cuatro meses de licencia.]</ref>propietaria.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/11/20/pagina-4/33344779/pdf.html Cesión al Ayuntamiento de Barcelona del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep] (''La Vanguardia'', 20/11/1915, p. 4.) Sector de la ciudad de Barcelona correspondiente geográfica y toponímicamente a una de las varias canteras de la montaña de [[Montjuic (Barcelona)|Montjuïc]] (la cantera Foixarda) explotadas desde mediados del siglo XVII hasta mediados del siglo XIX por la familia de moleros barceloneses Foixart, cuyos terrenos, recaídos en Jacinta Bruguera i Rius, fueron cedidos por sus herederos al Ayuntamiento de Barcelona en 1915 con destino a parques y jardines, según proyecto de urbanización de la montaña de Montjuïc para la [[Exposición Internacional de Barcelona (1929)|Exposición Internacional de 1929]], siendo su hijo Josep regidor. [http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeCiencies/menuitem.a5e780716128291a1b69d9d1387409a0/?vgnextoid=0000001193432684VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=es_ES Imágenes] del [[Jardín Botánico Histórico de Barcelona]], proyectado en 1930 por [[Pius Font i Quer]] sobre hondonadas de la cantera Foixarda en la actual avenida dels Montanyans, detrás del [[Museo Nacional de Arte de Cataluña|Museu Nacional d'Art de Catalunya]], en las inmediaciones de la [[Anillo Olímpico de Montjuic|Anella Olímpica de Montjuïc]]. A<small>RRANZ</small> H<small>ERRERO</small>, Manuel (1991): ''Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII'', Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184 (entrada familia Foixart).</ref>Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente<ref>''Tesaurus d'Història de Catalunya'': [http://www.vocabularyserver.com/historia_catalunya/index.php?tema=466&/majors-contribuents ''mayor contribuyente''.]</ref>([[1922]]), sucesor en la fábrica de Sant Martí de Provençals ([[1915]]-[[1925]]),<ref>Marta P<small>UCHALS</small> <small>I</small> C<small>ANALS</small>, ''ob. cit''., p. 278.</ref>presidente de la Associació de Fabricants de Farina de la Província de Barcelona ([[1922]]-[[1924]]), individuo de la [[Lonja de Barcelona|Llotja de Cereals]], de la [[Cámara de Comercio de Barcelona| Cambra de Comerç]], del [[Fomento del Trabajo Nacional|Foment del Treball Nacional]] y de la [[Sociedades económicas de amigos del país|Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]], etc.— y, con Ferran de Sagarra i de Siscar (1905), [[Lluís Duran i Ventosa]] (ídem), [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] (íd.), [[Pedro Rahola|Pere Rahola i Molinas]] (íd.) o [[Joan Rubió|Joan Rubió i Bellver]] (íd.),<ref>S<small>AGARRA</small>, Josep Maria de (1964): ''Memòries'', Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/11927 Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905.] (''La Veu de Catalunya'', 1/11/1905, p. 2.)</ref>[[concejal]] y [[teniente de alcalde]] del [[Ayuntamiento de Barcelona]] —[[Distritos de Barcelona|distrito II]], [[Lliga Regionalista]], elecciones municipales de [[1905]], [[1913]] y [[1922]]—.<ref> C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (2013): ''Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona (''e-book''). [http://books.google.es/books?id=DRzHAgAAQBAJ&lpg=PT239&ots=MPxtTSRdX0&dq=regidor%20barcelona%20a%201921&hl=es&pg=PT259#v=snippet&q=%22josep%20rovira%20i%20bruguera%22&f=false Entrada de Josep Rovira i Bruguera.] B<small>ALCELLS</small> <small>I</small> G<small>ONZÁLEZ</small>, Albert et. ál. (coord. Eugènia S<small>ALVADOR</small>) (1989): ''Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.</ref>En las [[Elecciones generales de España de 1918|elecciones generales]] de [[1918]], fue proclamado por su partido candidato a [[Congreso de los Diputados|Cortes]] por el [[distrito electoral|distrito]] de [[Tremp]] ([[Provincia de Lérida|Lleida]]), frente al candidato [[Partido Reformista (España)|reformista]] [[Josep Llari|Josep Llari i Areny]].<ref>M<small>IR</small> C<small>URCÓ</small>, Conxita (1985): ''Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/53038 Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera.] (''La Veu de Catalunya'', 6/2/1918, p. 7.)</ref>Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en [[Suiza]] y Sant Cugat del Vallès, el día [[29 de abril]] de [[1925]], durante la [[Dictadura de Primo de Rivera|dictadura de Primo de Rivera]],<ref>Era concejal del Ayuntamiento de Barcelona (elecciones municipales de 1922) cuando el [[30 de septiembre]] de [[1923]], tras el [[Golpe de Estado de Primo de Rivera|golpe de Estado de Primo de Rivera]], fue decretada la disolución de los ayuntamientos y la sustitución de sus regidores por serlo de origen electoral. Fue destituido el [[1 de octubre]] de 1923 por el [[Gobernador civil|gobernador civil]] de Barcelona luego de haber convocado al Ayuntamiento de Barcelona en pleno para desposeer a sus regidores y sustituirlos por vocales asociados, siendo su [[Alcalde de Barcelona|alcalde]], [[Ferran Fabra i Puig]], [[Marquesado de Alella|II marqués de Alella]], así mismo reemplazado, sustituyéndolo el vocal asociado [[Anexo:Alcaldes de Barcelona|Josep Banqué i Feliu]].</ref>siendo cabo del [[Somatén|somatén]] del distrito II ([[1922]]-[[1925]])<ref>Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por [[Miguel Primo de Rivera]] el [[17 de noviembre]] de [[1923]]. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/01/29/pagina-12/33280985/pdf.html ''La Vanguardia''] (29/1/1922, p. 12). Cfr. C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (ob. cit.): ibíd. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/28/pagina-11/33266172/pdf.html Revista pasada por el capitán general de Cataluña, teniente general Emilio Barrera Luyando, al somatén de la ciudad de Barcelona el 28 de abril de 1925, un día antes de fallecer Josep, al mando del somatén del distrito II.] (''La Vanguardia'', 28/4/1925, p. 11.)</ref>y presidente de su ateneo obrero ([[1907]]-[[1925]]).<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/95670 Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por] [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] y [[Manuel Folch i Torres]]. (''La Veu de Catalunya'', 21/6/1925, p. 5.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/94469 Entierro de Josep Rovira i Bruguera] (''La Veu de Catalunya'', 1/5/1925, p. 4.) [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/30/pagina-10/33266231/pdf.html Necrología] en [[La Vanguardia|''La Vanguardia'']] (30/4/1925, p. 10); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/99912 ídem] en [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] (30/4/1925, p. 2). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/13/pagina-2/33256751/pdf.html Recordatorio] en ''La Vanguardia'' (28/4/1926, p. 2); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/102341 ídem] en ''La Veu de Catalunya'' (28/4/1926, p. 1).</ref>
Línea 47:
== Enlaces externos ==
* [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan/ Historia del sector de Icària del Poblenou de St. Martí de Provençals (Barcelona). [fca. El Progreso] ]
* [http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeCiencies/menuitem.a5e780716128291a1b69d9d1387409a0/?vgnextoid=0000001193432684VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=es_ES Historia del Jardín Botánico Histórico de Barcelona (web institucional). [sect. de la Foixarda] ]
* [http://www.llotjadecereals.com/index.php/es/historia.html Historia de la Llotja de Cereals de Barcelona (web institucional).]
* [http://www.cambrabcn.org/cambra/institucio/historia_patrimoni Historia de la Cambra de Comerç de Barcelona (web institucinal)]
|