Miquel Arimany i Coma (Barcelona, 10 de septiembre de 1920 - 30 de junio de 1996) fue un escritor y editor español, de origen catalán.[1]

Miquel Arimany
Información personal
Nacimiento 10 de septiembre de 1920 Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 30 de junio de 1996 Ver y modificar los datos en Wikidata (75 años)
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Empresario, editor, escritor y traductor Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de
Distinciones

Biografía editar

Estudió peritaje mercantil y fundó la Editorial Arimany, donde publicó la mayor parte de su trabajo y el Diccionari Català general (1965-1968), así como numerosos trabajos para el aprendizaje de la lengua inglesa. Fue miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana (AELC) y del PEN Club catalán y colaboró en los periódicos como El Punt, La Vanguardia, El Correo Catalán, Avui y en la emisora Ràdio 4. En 1984 recibió la Creu de Sant Jordi de la Generalidad de Cataluña.

Obra editar

Novela y narración editar

  • Eduard (1955)
  • Una taca de sol (1968)
  • La cabra i altres narracions (1984)
  • Si la vida ens digués sí (1988)
  • Memòries de mi i de molts altres (1993)

Poesía editar

  • D'aire i de foc (1959)
  • Cançons per a no cantar (1978)
  • Petit poema de Catalunya (1978)
  • Paisatges de Catalunya (1979)
  • Miquel Arimany, Enric Morera: poemes i dibuixos (1983)
  • De foc i d'aire (1980)
  • L'ombra del vent (1987)

Teatro editar

  • El comte Arnau (1968)

Ensayo editar

  • Maragall 1860, 1911, 1961 (1964)
  • Per un nou concepte de la Renaixença (1965)
  • I els catalans també (1965, premi J. Yxart)
  • Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967)
  • L'avantguardisme en la poesia catalana actual (1972)
  • Aspectes de nova observació en l'obra poètica de Jacint Verdaguer (1986)

Traducciones editar

  • La balada de la prisión de Reading, traducción del inglés de Oscar Wilde (1958)
  • La Familia del barrio chino, traducción del inglés de Lin Yutang (1966)
  • El cementerio marino, traducción del francés de Paul Valéry (1971)
  • Paul Valéry en sus mejores escritos, traducción del francés de Paul Valéry (1972)
  • Gusto de pan [con Tadeusz Malinowski], traducción del polaco de Juan Pablo II (1981)
  • Versiones de poesía (1986) con poemas traducidos de Oscar Wilde, Paul Valéry y T. S. Eliot[2]

Referencias editar

  1. «Miquel Arimany i Coma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AELC (ed.). «Miquel Arimany». Archivado desde el original el 21 de marzo de 2018. Consultado el 17 de diciembre de 2018.