Abrir menú principal

Riera de Rubí

curso de agua situado en Barcelona

La riera de Rubí es un curso de agua de la comarca del Vallés Occidental que pasa por Rubí (Barcelona). Es un afluente, por la izquierda, del Llobregat, río en el que desagua cerca de El Papiol, en el Bajo Llobregat.[1][2]

Riera de Rubí.JPG
Ubicación geográfica y administrativa
Cuenca hidrográfica Llobregat
Nacimiento Rubí (Cataluña)
Desembocadura Llobregat

País(es) CataluñaFlag of Catalonia.svg Cataluña
Coordenadas 41°27′46″N 2°00′35″E / 41.462906, 2.009756Coordenadas: 41°27′46″N 2°00′35″E / 41.462906, 2.009756

Se origina cuando la riera de las Arenas recibe por la derecha la riera del Palau algo más arriba de las Fuentes, en el término municipal de Tarrasa, y en el término de Rubí le llegan varios torrentes procedentes de las sierras norteñas, entre ellos los de las rieras de Can Balasc y Can Canyadell, que delimitan la linde del municipio con Castellbisbal, y los de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda y Can Solà. A la orilla sur encontramos el torrente de los Alous y el de Can Ferran, que marcan durante un buen trazado la frontera entre San Cugat del Vallés y Rubí.

CrecidasEditar

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d'aigua que va causar 700 víctimes[1] i moltes pèrdues materials. El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.[2] Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.

Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m³/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m³/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m³/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m³/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs. Geogràfiques El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2. Les característiques geològiques de la zona, amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe. El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats. En el cas particular de Rubí, probablement la ciutat on l'anàlisi de les causes ha estat més exhaustiu, el principal factor que va produir la catàstrofe va ser la planificació o falta de planificació territorial. Els principals punts negres van ser la ubicació d'una nau industrial molt pròxima al llit del riu (Fàbrica Arch) i la ubicació dels dos barris més afectats a molt poca distància de la llera o, fins i tot, dins de la mateixa (Barri de l'Escardívol i barri de la Font de la Via). En el cas de la Fàbrica Arch, el seu emplaçament disminuïa la capacitat de la llera fins al punt de formar una gran retenció d'aigua. El trencament brusc de l'edifici va provocar un augment sobtat del cabal de les aigües agreujant-ne les seves conseqüències. La precipitació caiguda va tenir també influència però ha quedat palès que amb una pluja poc extraordinària (25 anys de període de retorn), la mortalitat al barri hagués estat molt semblant

ReferenciasEditar

  1. Amigó i Anglès, Ramon (1999). Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia (1. ed edición). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 64-65. ISBN 9788484150756. 
  2. Gil Crespo, Adela (1989). «La Geografía en Cataluña: el problema de las comarcas». Espacio, Tiempo y Forma, Serie VI, Geografía 2: 105-124. ISSN 1130-2968. Archivado desde el original el 29 de noviembre de 2014. Consultado el 18 de marzo de 2012.