Usuaria:Vjuancati/Taller

Vicenç Joan i Rosselló (Valldemossa 1811-Palma 1882) Industrial

Fill del matrimoni format per Joan Joan i Francesca Rosselló. Tenia dos germans més grans que ell, Joan i Miquel, i, almenys, dues germanes més joves, Francesca i Tomassa. Les famílies Joan i Rosselló tenien petites propietats a la zona de la marina de Valldemossa i per via materna, al municipi de Deià (es poden esmentar les possessions de Llorenç i Sebastià Rosselló, oncles de Vicenç Joan). Tanmateix les informacions disponibles apunten que els primers anys del vuit-cents, la família Joan i Rosselló hauria perdut una part important del seu patrimoni immoble per raons que es desconeixen, la qual cosa degué provocar que, ja abans de l’any 1830, Vicenç s’establís a Palma per ocupar-se en activitats diverses. Aleshores entrà en contacte amb oficis menestrals diversos. Treballà, entre d’altres, amb blanquers de sa Calatrava i tengué relacions amb tintorers i teixidors. Tanmateix, les relacions que va mantenir amb adobadors de pell i tintadors de fil i teixits li permeteren aprofundir en l’aplicació de la química a la indústria moderna. Devers 1830 entrà en contacte amb el menestral Gabriel Ribes, propietari d’un obrador tèxtil al carrer de la Ferreria i d’una tintoreria al carrer dels Oms, on també tenia el domicili particular. El taller era de dimensions mitjanes i devia ocupar mitja dotzena d’oficials teixidors manuals, per la qual cosa aprofitava una antiga dependència militar. Un cop hagué mort el mestre i Vicenç s’hagué casat amb la seva única filla i hereva, Catalina Rives Ripoll, Vicenç Joan inicià un procés d’ampliació del negoci original i, principalment, de l’obrador tèxtil del carrer de la Ferreria. Així, va adquirir els immobles veïns per ampliar les instal•lacions fabrils i augmentar la capacitat de producció. D’aquesta manera, l’any 1851 tota la illeta on estava ubicada rebia el significatiu nom de “la fàbrica de teixits”. L’estratègia empresarial de Vicenç Joan també incloïa una forta inversió destinada a adquirir en el mercat local els estris i maquinària necessària per completar l’engrandiment del negoci. En aquest sentit, l’operació principal va ser la compra dels vuitanta-dos telers manuals i la maquinària a la societat Arán, Serrat y Compañía, que s’havia dissolt, de l’empresa que posseïa al carrer de Brondo, de Palma, per una quantitat superior a les quatre mil cinc-centes lliures mallorquines. Atès que la compra no afectava l’immoble del carrer de Brondo, tot el material fou traslladat a l’obrador de la Ferreria, que aleshores ja havia estat engrandit notablement. La dècada de 1860 suposà l’enlairament definitiu del negoci. Després d’un incendi que afectà l’edifici de la fàbrica, Vicenç Joan aprofità per reconstruir les instal•lacions de l’antiga edificació. A principi de 1862 sol•licità permís municipal d’obra per reconstruir i regularitzar el buc original i les façanes dels carrers de Flassaders, Ferreria i Senyal del Peix. També reorganitzà i potencià la secció de tintat, que a partir d’aquell moment fou incorporada a l’edifici, de manera que l’antic obrador del carrer dels Oms perdé la funció original. Igualment aprofità la crisi que patí el sector –provocada per la guerra civil nord-americana, amb la conseqüent manca de cotó i el seu encariment- per integrar en l’organigrama del consorci tres tallers tèxtils establerts a les rodalies de Palma. La crisi obligà a reordenar el sector i bona part d’aquests productors modestos no tengueren altra solució que passar a formar part d’estructures empresarials més sòlides. Aquets anys la producció de l’empresa es concentrà en la fabricació de tot tipus de teixits de cotó, com roba de llista, drils, jaspis, retorts… Per això, comptà, a partir de 1865, amb una fàbrica de nova creació –al marge dels tres tallers esmentats, que eren més petits-, situada a Establiments i equipada amb seixanta-quatre telers manuals. Aleshores, Vicenç Joan tenia ocupats més de quatre-cents treballadors, entre homes i dones. El 1872 mecanitzà la fàbrica de la Ferreria. Era el moment en què bona part dels productors palmesans començaren a introduir el vapor com a força motriu per fabricar teixits. Així, adquirí una màquina horitzontal, de pressió mitjana i quatre cavalls de potència, al fabricant barceloní Miquel Escudé, per valor de vint mil reals de billó, i substituí la força animal que fins aquell moment havia impulsat la fàbrica de la Ferreria. Tanmateix, l’any 1873 v ser un punt d’inflexió determinant per a l’empresa propietat de Vicenç Joan, ja coneguda com can Ribas. Els principals productors de mantes de llana de Palma venien molt, sobretot als comerciants i botiguers barcelonins, i per aquest motiu Vicenç Joan i els seus fills –que ja participaven activament en la gestió del negoci- s’introduïren en aquesta nova fabricació, amb la qual cosa diversificava l’activitat tèxtil original, centrada en el cotó. Per fer-ho, establí, a la barriada palmesana de la Soledat, una factoria de nova planta i grans dimensions, i totalment mecanitzada. Aquesta fàbrica disposava de dues màquines de vapor de molta potència que provenien dels tallers Nuevo Vulcano de Barcelona. Les instal•lacions ocupaven més de 5.000 m2 edificats i fou equipada amb maquinària de procedència belga i catalana, per valor de prop de quatre-cents mil reals de billó. A final de la dècada de 1870, Vicenç Joan i Rosselló s’havia convertit en el fabricant tèxtil més significat de Mallorca. Propietari de set fàbriques –tres de les quals estaven mecanitzades-, ocupava més de vuit-cents treballadors i produïa anualment prop de quaranta mil mantes de llana i més de dos-cents mil metres de teixits de cotó, amb una facturació mitjana anual pròxima als cinc milions de reals de billó. Les seves produccions es venien a tots els mercats peninsulars, així com també a Mallorca, i ja començaven a ser introduïdes als principals mercats americans i europeus. La seva estratègia empresarial es fonamentava en una política comercial agressiva, amb una presència constant en els principals mercats consumidors, així com també en un control exhaustiu dels mercats proveïdors de matèries primeres, principalment de llana. Vicenç Joan i Rosselló morí el 16 de maig de 1882, després d’una llarga malaltia. Aleshores, els seus fills grans es feren càrrec del negoci, sota la raó social Herederos de Vicente Juan, que perdurà fins l’any 1964 com a empresa fabricant de teixits i mantes de llana. El 31 de desembre de 1905 el plenari municipal proclamà Vicenç Joan i Rosselló fill il•lustre de Palma, juntament amb un altre destacat industrial de vuit-cents mallorquí, Joan Oliver Castanyer “Maneu”. En aquest acte de proclamació, Eusebi Estada també rebé un reconeixement. Cal situar la proclamació de Vicenç Joan en un context històric condicionat per l’esbucament de les murades i per la reivindicació de tot allò que podia relacionar-se amb el progrés i la modernitat, i el reconeixement d’un industrial ben significat encaixava perfectament amb aquesta idea. Benet Pons i Fàbregues, com a cronista oficial de la ciutat, fou el responsable de llegir una breu memòria biogràfica del proclamat fill il•lustre, en la qual també recordà l’activitat benèfica que dugué a terme durant l’epidèmia de còlera que patí Palma l’any 1865: mantengué les fàbriques obertes i no abandonà la ciutat, i invertí diners en la perforació de pous artesians amb l’objectiu de dotar la capital de subministrament d’aigua corrent.

Joan Roca i Avellà