Español: La primera referència escrita que es conserva sobre la qual es denomina “Església del Cid” data de l'any 1195 (segons estudis realitzats per J. Salvador, en 1890, qui a més recull la informació proporcionada per A. Piera en 1712 sobre l'ermita), i és d'un document de donació del rei Alfonso II d'Aragó a Gastón, maestre de l'Orde de Sant Redemptor, territori que posteriorment passarà a formar part de la Baylía de Cantavieja. De la mateixa manera, aquesta mateixa Església del Cid reapareix nomenada en la carta de poblament de Cantavieja, que va ser concedida pel monarca Pedro II d'Aragó l'any 1212. Aquestes referències posen de manifest que havia d'existir un edifici anterior a la conquesta cristiana, i per tant d'origen diferent. De fet, el conjunt s'alça en el mateix lloc on a partir del segle II es va edificar una primera construcció romana consistent en un conjunt epigràfic-monumental funerari (segons l'opinió d'Agustín Ventura en 1975, i els respectius estudis de Ferrán Arasa i Gil, de la Universitat de València, en 1983 i 1987), en memòria de Marcus Domitius Proculus, que segons les inscripcions que es poden veure tant a l'interior com en l'exterior de l'actual ermita, que va morir amb diset anys i el seu pare, Marcus Domitius Seranus, va voler realitzar el monument en record del seu fill mort.