Diferencia entre revisiones de «Celia Bustamante»

Contenido eliminado Contenido añadido
→‎Biografía: Error ortográfico corregido
Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil
Sin resumen de edición
Etiquetas: Revertido posible pruebas
Línea 10:
| tamaño de imagen =
| pie de imagen =
| fecha de nacimiento = 14 ded' abril de 1910
| lugar de nacimiento = {{PER}}
| fecha de fallecimiento = 1973
Línea 54:
| wikidata =
}}
'''Celia Bustamante Vernal''' (14 ded' abril, 1910 - Barranca, 1973) era una educadora peruana que gestionóva juntogestionar conjuntament suamb hermanala seva germana [[Alicia Bustamante|Alicia Bustamante Vernal]] la peña Pancho Fierro entre 1936 yi 1967<ref name=":1">{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/22183796/Alicia_y_Celia_Bustamante_la_Pe%C3%B1a_Pancho_Fierro_y_el_arte_popular._Illapa_3._2006_45-60|título=Alicia y Celia Bustamante, la Peña Pancho Fierro yi ell' arteart popular. Illapa 3. 2006:45-60|apellidos=Yllia|nombre=Maria Eugenia|fecha=|publicación=|fechaacceso=8 de marzomarç de 2019|idioma=en|doi=|pmid=}}</ref>. AdemásA més a més, fueva ser la primera esposa del escritord'l'escriptor peruanoperuà [[José María Arguedas]].
 
== Biografía ==
Celia Bustamante fueva ser la menor de sieteset hermanosgermans. SusEls seus pares padresvan fueronser Carlos Bustamante yi Gandarillas yi Josefina Vernal. La familiafamília Bustamante Vernal era conocidaconeguda porpels susseus antepasadosavantpassats, dondeon contabanexplicaven héroesherois yi políticospolítics peruanosperuans. SegúnSegons la investigadora Carmen María Pinilla, estoaixò constituíaconstituïa el capital social yi simbólicosimbòlic que lesels permitíapermetia moversemoure en lasles altasaltes esferasesferes ena Lima. AdemásA més, agregaafegeix que sula cercaníaseva conproximitat laamb izquierdal'esquerra lesels permitióva accederpermetre alaccedir a el poder durantedurant el gobiernogovern de Manuel Prado<ref name=":0">{{Cita libro|título=Apuntes inéditos: Celia y Alicia en la vida de José María Arguedas|url=https://books.google.com.pe/books?hl=es&lr=&id=mHXfEilP6bYC&oi=fnd&pg=PA17&dq=%22ALICIA+BUSTAMANTE%22&ots=G4fLJmTzLi&sig=rNOJUrUjF7smFyxGzgez5JvDt8I|editorial=Fondo Editorial, Pontificia Universidad Católica del Perú|fecha=2007|fechaacceso=8 de marzo de 2019|isbn=9789972428074|idioma=es|nombre=Carmen María|apellidos=Pinilla}}</ref>.
 
Celia yi sula hermanaseva germana Alicia, desdedes tempranade edadprimerenca edat, mostraronvan mostrar la suseva simpatíasimpatia porper la causa socialista, que en eseaquest tiempotemps estabaestava enlazadaenllaçada a la causa campesinacamperola porper la tierraterra yi ala el movimientomoviment indigenista graciasgràcies a la labortasca que realizóva el intelectualrealitzar l'intel·lectual [[José Carlos Mariátegui | José Carlos Mariategui]]. ComoCom partea part de sula seva labortasca yi apoyosuport a la causa socialista, ambasambdues hermanasgermanes participaronvan participar en un grupogrup de asistencia ad'assistència losals presos políticospolítics [[SegundoSegon gobierno degovern d'Óscar R. Benavides |del gobierno de govern d'Oscar R. Benavides]] llamadoanomenat "SocorroSocors RojoRoig".
 
DuranteDurant estaaquesta labortasca, Celia yi Alicia asistieronvan aassistir losals presos políticospolítics de [[el SextoSisè]], entre ellos aells José María Arguedas, que pasóva ochopassar mesesvuit mesos en estaaquesta cárcelpresó porpel suseu apoyosuport ala l'[[Guerra civil españolaespanyola |Comité Comitè de ApoyoSuport a la República Españolaespanyola]]. DuranteDurant estosaquests mesesmesos, afloróva aflorar la relaciónrelació sentimental entre ell'escriptor escritor yi Celia Bustamante. A losAls pocospocs mesesmesos de salirsortir de la cárcelpresó, Celia yi José María sees casaronvan encasar a Sicuani, el 30 de juniojuny de 1939. André Alencastre fueva ser el padrinopadrí yi testigotestimoni dedel lacasament boda<ref name = ": 0" />. Celia acompañóva acompanyar a Arguedas en susels añosseus comoanys maestrocom ena lamestre escuelaa l'escola Pumacahua en dichaaquesta ciudadciutat.
 
AlA regresarl'tornar a Lima, enel 1942, Celia obtuvova obtenir un trabajotreball comocom a educadora infantil ena ell'Escola Jardín de InfanciaBressol N ° 1, dirigidodirigit porper Emilia Barcia Bonifatti, subjefasotscap ded'educació Educaciónpreescolar Preescolar<ref name = ": 0" />. AhíAquí, segúnsegons el testimoniotestimoni de Nita Zapata Bustamante yi Victor Bustamante Moscoso, sobrinosnebots de Celia yi Alicia, Celia enseñabaensenyava gimnasiagimnàstica en dichoaquest jardínjardí. AdemásA més, siguióva seguir un cursocurs ded'especialització especialización conamb el quequal va obtuvoobtenir el títulotítol a nombrenom de la NaciónNació de "MaestraMestra especializadaespecialitzada en EducaciónEducació Infantil". En 1943, ingresaríaingressaria ala magisterioel públicomagisteri públic, periodoperíode en elquè queva percibiópercebre el sueldosou de 350 solessols. AsimismoAixí mateix, trabajóva entreballar elal colegiocol·legi Melitón Carbajal, dondeon tambiéntambé dictóva dictar cursos de gimnasiagimnàstica rítmica, artesarts yi manualidadesmanualitats. EnEl 1946, el MinisterioMinisteri ded'Educació Educaciónli leva asignóassignar la labortasca ded'inspecció inspeccióna enles lasescoles escuelas infantes deinfants d'Ayacucho yi Huanta. ComoCom resultadoa deresultat estad'aquesta labortasca, Celia Bustamante presentóva presentar un informe ala l'el director ded'Educació Educación ComúnComuna, dondeon dabadonava recomendacionesrecomanacions paraper mejorarmillorar estasaquestes institucions instituciones<ref name = ": 0" />.
 
== ColaboradoraCol·laboradora en la gestióngestió de la peñapenya Pancho Fierro ==
En paraleloparal·lel conamb estasaquestes actividadesactivitats, Celia apoyabadonava suport a sula hermanaseva germana Alicia en lasles actividadesactivitats de la peñapenya Pancho Fierro <ref name = ": 1" />. José María Arguedas, suel espososeu marit, tambiéntambé va fueser un fuertefort colaboradorcol·laborador en la gestióngestió de lasles reunionesreunions yi tertuliastertúlies organizadasorganitzades ena la peñapenya. EnA la peñapenya ellaselles se encargaban des'encarregaven organizard'organitzar lasles reunionesreunions, preparar viandasviandes yi bebidasbegudes paraper losals invitadosconvidats yi administrar losles gastosdespeses de la peñapenya <ref name = ": 1" />. Així Asimismomateix, juntasjuntes, aunqueencara principalmenteque Aliciaprincipalment Alícia, sees dedicaronvan dedicar a generar una coleccióncol·lecció de piezas depeces arted'art popular que eraneren exhibidasexhibides en la peñapenya.
 
El trabajotreball realizadorealitzat en la gestióngestió de la peñapenya resulta fundamentalfonamental, puesja fueque va ser un lugarlloc base paraper elal desarrollodesenvolupament de la literatura yi pintura peruana delde el siglosegle XX. AunqueEncara que no existenexisteixen registrosregistres concretos deconcrets losdels asistentesassistents a la peñapenya durantedurant losels treintatrenta añosanys de sula seva existència existencia<ref name = ": 1" />, se sabesap que en ella confluyeronvan personajesconfluir delpersonatges mediode artísticoel emitjà intelectual.artístic Algunosi deintel·lectual. losAlguns primerodels asistentesprimer habríanassistents sidohaurien estat [[José Sabogal]], [[Julia Codesido]], [[José María Arguedas]], [[Emilio Adolfo Westphalen | Emilio A. Westphalen]], [[Teresa Carvallo]], [ [Manuel Moreno Jimeno]], [[Carmen SacoSac]], [[MaríaMaria Wiesse]], [[Luis Eduardo Valcárcel Vizcarra | Luis EI. Valcárcel]] yi el mexicanomexicà [[Moisés Sáenz]]. PosteriormentePosteriorment concurriríanconcorrerien una seriesèrie de intelectualesd'intel·lectuals yi artistasartistes comocom [[Paul Rivet]], [[Pablo Neruda]], [[Rafael Alberti]], [[David Alfaro Siqueiros]] yi en losels añosanys cuarentaquaranta asisirían jóvenesjoves artistasartistes comocom [[Fernando de Szyszlo]], [[Jorge Eduardo Eielson]], [[Javier Sologuren]], [[Sebastián Salazar Bondy | Sebastian Salzar Bondy]] yi [[Blanca Varela]] <ref name = ": 1" />.
 
Blanca Varela recuerdarecorda la peñapenya y aja Arguedas ena la peñapenya de la siguientesegüent manera: <blockquote> "Sebastián Salazar Bondy, de quienqui meem hicevaig fer amiga ena la UniversidadUniversitat de SanSant Marcos, meem va llevóportar a la peñapenya Pancho Fierro. FueVa ser una experienciaexperiència increíbleincreïble. MeEm vivaig trasladadaveure detraslladada d'una casa muymolt enquistada ded'una algocosa muymolt limeñoLima, muymolt criollocrioll, algouna mica limitada, sinsens dudadubte, a un mundomón nuevonou yi mayormés gran: el mundomón delde l'Perú. CreoCrec que el personajepersonatge másmés importanteimportant paraper a mi en eseaquest momentomoment, aunquetot aúni noque meencara dierano muchaem cuentadonés demolta adonar que tal cosa ocurrieraocorregués, fueva ser Arguedas. Elel abrióva obrir una compuertacomporta curiosa, paraper a mi en particular, yi creocrec que tambiéntambé per paraaltres otrasgents gentesmés másevolucionades evolucionadasi ymés mayoresgrans que yojo, personaspersones que sabíansabien que existíaexistia eseaquest otroaltre Perú que no era Lima ni el barriobarri en quequè vivíasvivies ni lasles familiasfamílies que conocíasconeixies ni losels cuatroquatre nombresnoms que se barajabans'estudiaven en losels periódicosdiaris, sinosinó que era un mundomón que siempresempre habíahavia sidoestat consideradoconsiderat comocom algouna uncosa tantouna folclóricomica yfolklòric pintorescoi pintoresc, yi estoaixò porper una lejaníallunyania totalmentetotalment cultural. "<ref> { {Cita publicaciónpublicació n | url = https: //escholarship.org/uc/item/82452542 |título títol = Entrevista conamb Blanca Varela |apellidos cognoms = Kristal |nombre nom = Edfraín |fecha data = 1995 |publicación publicació = Mester |volumen volum = 24 |número nombre = 2 | fechaacceso =8 de8 abril de 2019 | idioma =en a | issn = 0160-2764}} </ ref> </ blockquote>Así Així, la peñapenya tambiéntambé recibióva rebre a artistasartistes popularespopulars comocom ala l'retablista [[Joaquín López Antay]], a losals imaginerosimatgers cusqueños [[Hilario Mendívil Velasco | Hilario]] yi Georgina Mendivil o a losals buriladores de matesd'esmaixades de Cochas, Junín, Catalina Zanabria yi [http://www.rumbosdelperu.com/personajes/28-07-2017/valle-del-mantaro-eulogio Eulogio-medina-un-maestromestre-delde el-matemat-buriladoburinat / Eulogio Medina] <ref name = ": 1" />.
 
LamentablementeLamentablement, la peñapenya llegóva arribar a sula seva finfi luegodesprés de numerososnombrosos intentosintents porper partepart de lasles hermanasgermanes Bustamante yi otrosaltres allegadospersones properes a la peñapenya porper rescatarlarescatar-la. EnEl 1963 la BeneficenciaBeneficència de Lima vendióva vendre el local de la PlazuelaPlaceta SanSant AgustínAgustí dondeon se organizabans'organitzaven lasles reunionesreunions de la peñapenya. ConAmb solonomés suel seu jubilaciónjubilació paraper mantenermantenir la peñapenya yi sinsense local, lasles reunionesreunions dejaronvan deixar de realizarserealitzar-se en 1967 <ref name = ": 1" />.
 
== José María en la vida de Celia ==
FinalmenteFinalment, Celia fueva ser indispensable paraper elal desarrollodesenvolupament de la carrera comocom escritora yescriptor antropólogoi antropòleg de José María Arguedas, puesja ademásque dea sumés papeldel comoseu paper com a gestora de la peñapenya, dedicóva sudedicar la seva vida a apoyardonar suport a la labortasca artística yi cultural dedel suseu esposoespòs. SegúnSegons el testimoniotestimoni de Cecilia Bustamante, sobrinaneboda tambiéntambé de Celia, estaaquesta sees dedicabadedicava a escribirescriure a máquinamàquina losels manuscritosmanuscrits que José MaríaMaria hacíafeia a mano<ref> {{Cita web | url = https: //copypasteilustrado.wordpress.com/2012/08 / 15 /arguedas Arguedas-jose-maria-literatura-librosllibres-indigenismoindigenisme-matrimoniomatrimoni-celia-bustamante-panchotranquil-fierro-foto / |título títol = El matrimoniomatrimoni de José María Arguedas yi Celia Bustamante | fechaacceso = 8 de marzomarç de 2019 |apellido cognom = RPPC |fecha=15 dedata agosto= de15 agost 2012 | sitioweb = Copy Paste IlustradoIl·lustrat | idioma =es ca-ESeS}} </ ref>. Ella habríahauria realizadorealitzat la correccióncorrecció ortográficaortogràfica yi hechofet sugerenciassuggeriments ded'estil estiloals amanuscrits losde manuscritosl'escriptor. delAixí escritor. Asimismomateix, comocom loho demuestrandemostren lasles cartascartes compiladascompilades en el librollibre "ApuntesApunts inéditosinèdits: Celia yi Alicia en la vida de José María Arguedas", Celia motivabamotivava a Arguedas a expresarexpressar susles ideasseves idees sobre el artel'art popular yi publicarlospublicar-los ena la prensapremsa escrita <ref name = " : 0 " />.
 
Celia Bustamante yi José María Arguedas sees divorciaronvan divorcia en l' any 1965.
 
== Véase también ==