Usuario:Narcisrossello/Taller

Pleyel va ser una marca francesa de fabricants de pianos, fundada el 1807 a París pel compositor i pianista Ignace Joseph Pleyel. Juntament amb el seu fill Camille Pleyel l’any 1815, es va convertir durant el segle XIX en una de les marques de piano més prestigioses, sent la marca que utilitzaven grans compositors i pianistes com són Frédéric Chopin, Friedrich Kalkbrenner, Claude Debussy, Camille Saint-Saëns, Maurice Ravel o Manuel de Falla. També va ser el precursor juntament amb la petició de Wanda Landowska de fer ressorgir el Clavicèmbal.

Segle XIX: Orígens i auge

Ja des d’un principi, Pleyel va voler innovar en el món del piano, agafant i millorant les característiques de fabricació anglesa de pianos, construint els seus propis pianos verticals, inventats a Anglaterra per Robert Wornum però resultant nous a França.

Anys més tard, el conegut i prestigiós pianista Friedrich Kalkbrenner es va unir a l’empresa, realitzant una sèrie de gires arreu d’Europa per donar a conèixer la marca de pianos Pleyel. Més tard, Frédéric Chopin es va unir de manera més estreta amb l’empresa, sent un gran amic de Ignaz Pleyel, fent el seu debut a París l’any 1832 a la Salle Pleyel, fundada el 1830 per Ignaz i el seu fill Camille. Chopin va dir en més d’una ocasió que Pleyel era el seu piano preferit, tenint personalment un gran Pleyel l’any 1839. Aquest moviment de contratar pianistes de gran renom, es va convertir en un fet molt important per les cases de fabricants de piano, per a donar a conèixer les seves marques. Altres compositors i pianistes de gran reconeixement es varen ajuntar amb l’empresa com són Cramer, Ignaz Moscheles i Steibelt.

L’empresa Pleyel va augmentar molt, tenint una demanda de pianos d’uns 1000 pianos l’any 1834 fins arribar a una producció de 2500 pianos anuals el 1870 i resta de segle.

L’any 1855 Camille Pleyel va morir, sent succeït pel seu gendre, Auguste Wolff el 1821, sent el nom de la companyia: “Pleyel, Wolff & Cie”, sent succeït posteriorment pel seu fill Llei Gustave Lyon el 1857, passant-se a conèixer com “Pleyel, Lyon & Cie”. Lyon va desenvolupar la harpe éolienne, encara que es més conegut el seu invent de arpa cromàtica a finals de segle XIX. Debussy va escriure per aquest instrument, però a causa de tenir una tècnica diferent no es va fer mai popular. Posteriorment, es varen fer altres invents, com és el doble teclat en el mateix piano, cosa que varen aprofitar els de Bösendorfer en el seu instrument de doble teclat.

Després de nombrosos intents i diferentes proves de models, Wanda Landowska els va suggerir un disseny l’any 1912, que va fer ressorgir el Clavicèmbal, fent les seves gires amb aquest instrument.

Pleyel fins a l'actualitat

Ja desde l’any es va fusionar amb l’empresa Gaveau-Erard, però continuant amb el nom Pleyel com a marca. L’any 1971, Schimmel of Brunswick va adquirir l’empresa fusionada, produint instruments fins el 1994.

Després de veure com la competència es presentava com a més dinàmica i oferint preus menors, decideix tancar per la incapacitat per fer front l’any 2013. Després d’una història de 206 anys, 250.000 pianos construïts, l’empresa presentava pèrdues a més d’una baixa activitat.

Referències

1. Margaret Cranmer, "Pleyel (ii)", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, modificat per Stanley Sadie i John Tyrrel (London: Macmillan Publishers, 2001).
2. Rita Benton, "Pleyel family (i)", The New Grove Dictionary of Music and Musicians (London: Macmillan Publishers, 2001)
3. Pianos Pleyel [30 de Gener de 2018].
4. Salle Pleyel [1 de Febrer de 2018].
5. Noticia tancament de Pleyel [1 de Febrer de 2018].

Enllaços Externs

• Pàgina Oficial de pianos Pleyel.
• Salle Pleyel (Sala Pleyel), París.
• Grove Dictionary of Music and Musicians.
• Blog de Pleyel.
• Pianos Pleyel.