Monica Bellosta González

Pèrez de Herrera, va crear un pla general de política de pobres i re-educació social que es va a conèixer en l'Espanya dels segles XVI i XVII.

En 1598 fa "l'empar de pobres", una de les propostes que no va donar despeses ja que aprofita les institucions que ja havien estat creades, aquestes són les suficients per organitzar els tipus de pobres que hi ha en aquest moment actual.

Aquest llibre té tres parts:

1-Política de pobres, en la qual distingeix entre els pobres veritables dels fingits. Dins dels pobres veritables diferència entre "els captaires", que para aquests proposa Albergs Nocturns per cobrir les seves necessitats bàsiques, a més es farà un control de la mendicitat per donar una llicència per mendigar. I els pobres malalts se'ls derivaria a hospitals. Després tenim "els vergonyants", que aquests serien atesos a les seves pròpies cases i parròquies. En les parròquies crearien la Germanor de la Misericòrdia, amb un majordom anual "el pare de pobres" i *mayorales per a cada barri, on dividirien els carrers amb la finalitat de saber les necessitats de cadascun, recaptar almoines i fons, repartir ajudes i vigilar els costums. A més, apareix la figura del "pare de mossos" un oficial que s'encarregaria de portar un registre de les persones que acudien a la ciutat a la recerca de treball per no ser confosos els rodamóns amb els aturats.

2-Assistència i re-educació infantil, en aquesta segona part dedicada per als nens que se'ls acollirà en "els col·legis de Doctrina", els quals seran reformats. Fins i tot, en cada municipi hi haurà un "protector d'orfes" per als nens pobres i desemparats. Als menors de set anys, se'ls intentaria posar en famílies mitjanes i notables per criar-los i que tinguessin un ofici a l'edat corresponent. Als majors de set anys,posats per la justícia de cada lloc amb contractes d'aprenentatge o domèstics.

3-Repressió i re-educació femenina, en aquesta part es farien "les cases de treball i labor", en les quals es tancarien a les rodamóns ocioses, lladres, (...) amb penes d'un a deu anys o fins i tot per a tota la vida segons el delicte comès. Tindrien un treball obligatori amb filats o uns altres, per guanyar el que gasten a la casa.

Herrera, va dir que amb això seria suficient per a la correcció.